Gent DT/Converses

Jordi Llordella: «Un musical demana preparació atlètica»

18.10.2015 | 04:21
Jordi Llordella, terrassenc de naixement, barceloní des de fa 15 anys
Jordi Llordella, terrassenc de naixement, barceloní des de fa 15 anys

Jordi Llordella va néixer a Terrassa fa 38 anys però viu a Barcelona des d´en fa 15 "per comoditat perquè no tinc ni cotxe ni carnet". És un dels protagonistes de "Fang i setge. El musical de 1714", un gran muntatge d´Olesa que al febrer s´estrena al Teatre Victòria. Premi Butaca 2011, anava per sociòleg però va sentir més atracció pels escenaris. Quan no actua estudia suec.

Per segon any vostè és un dels protagonistes de "Fang i setge. El musical de 1714" que s´ha representat a Olesa. Com ha anat aquesta segona temporada?
Novament ha estat una experiència molt enriquidora. És un espectacle de gran format que ha conjugat molt bé el món professional i l´amateur amb la complicitat del Teatre de la Passió d´Olesa. Els olesans ens han rebut amb una generositat absoluta i entusiasme. Aquesta vegada Marc Angelet ha estat al front de la direcció i ha sabut portar el vaixell a bon port.

I ara preparen el salt de l´obra a Barcelona. Quan serà l´estrena?
El 12 de febrer. S´estan acabant de polir els aspectes tècnics d´aquest macromuntatge per adaptar-lo a un escenari més petit. No hi haurà tanta participació de figurants (a Olesa hi ha 100 col·laboradors a l´escenari) i es parla d´ampliar l´elenc d´actors professionals.

Personalment, què sent submergint-se en aquells episodis tràgics de la història de Catalunya?
A mi, m´ha tocat la part romàntica de l´obra, la del soldat britànic William Plowright que s´enamora de l´Ònia, una catalana noble, i es queda a defensar la ciutat de les tropes britàniques. Però sí, pateixes recordant aquells fets. Aquell setge a Barcelona va ser una salvatjada. Decidir no rendir-se va ser un acte d´heroïcitat fascinant.

I el seu personatge, el soldat anglès, l´ha "assetjat" molt?
Ha, ha, ha! Jo no sóc dels que s´emporten els papers a casa. Els personatges es queden als teatres i dormen molt bé als camerinos. Fer de "guapu" de la pel·lícula, de tant en tant, és divertit i més en un musical amb un punt clàssic, d´amors i desamors al voltant del soldat i la jove idealista. Està molt ben escrit i l´emoció es troba fàcilment.

A part de ser "guapu", un musical exigeix un domini del cant i una preparació especial?
És clar! Però... Al teatre, fins i tot el més lleig pot arribar a ser seductor i "guapu". És un paper que s´interpreta! Tinc formació d´actor de text i també de cant. Això m´obre més les portes perquè a Barcelona hi ha menys oferta d´intèrprets de musicals. No és que aquest gènere m´agradi més però m´hi sento còmode, tot i que té una exigència física i tècnica més alta. Crec que el musical té un punt d´esforç atlètic. Els dies previs has de cuidar-te, anar a dormir d´hora i seguir una disciplina estricta. No pots actuar-hi amb ressaca!

De musicals, n´ha fet uns quants amb Comediants, Dei Furbi, Dagoll Dagom... Fins i tot a "La nit de Sant Joan" va rebre un premi Butaca 2011.
Sí, vaig ser guardonat amb un premi al millor actor en un musical. Tot i que m´agrada fer espectacles variats n´he fet bastants. Ara reprendré la gira de "La flauta màgica", de la companyia Dei Furbi, premi Max 2014 al millor musical.

També ha fet moltes incursions a la televisió i al cinema.
Mai he fet una sèrie sencera però sí que he fet un munt de col·laboracions en episodis de "La Riera", "El comisario", "Periodistas"... Al cinema he treballat en diverses ocasions i l´últim que he fet ha estat un petit paper a "Ocho apellidos catalanes". El cinema és un altre món on els actors, com en estat de letargia, esperen cinc hores per després sortir i fer l´escena en cinc minuts. És molt interessant.

Quan fa que viu a Barcelona?
Uns quinze anys. Vaig acabar Art Dramàtic a l´Institut del Teatre a Barcelona i m´hi vaig instal·lar per comoditat. Viure a Terrassa no era gaire pràctic perquè no tinc cotxe ni carnet i les funcions acaben tard.
I com es va ficar en el món de l´escena? Ja ho tenia decidit o és dels que van canviar de carrera?
Jo vaig canviar al segon any. A casa em deien que comencés amb una carrera "normal" i vaig cursar sociologia. M´agradava però també em tirava el teatre, vaig apuntar-me a un curs d´iniciació a l´Institut del Teatre i m´hi vaig quedar.

Es veuen brots verds al teatre?
Ha augmentat l´assistència de públic però la situació a la professió és de precarietat. S´han anat rebaixant les exigències econòmiques i laborals fins a nivells de fa 10 anys. És molt vocacional i hi ha iniciats que treballen gairebé gratis.

A part de fer d´actor té alguna afició especial? Córrer maratons?
No faig "puenting" ni curses. Però tinc un punt friki: estudio suec per afició. Vaig viure nou mesos a Suècia i m´he enganxat a l´dioma.

I parlant de política... Com creu que acabarà tot?
Espero que el revulsiu nacionalista serveixi per fer un país nou amb poder per canviar moltes coses. Tenir la sobirania però seguir els dictàmens de la "troika" no tindria llavors massa interès.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook