GentDT/Converses

Francesc Mauri: «Per encertar, miro cap al cel»

05.10.2015 | 04:22
Francesc Mauri l´home del temps de TV3 que viu a Matadepera
Francesc Mauri l´home del temps de TV3 que viu a Matadepera

Fa just 30 anys que parla d´anticiclons i borrasques a Catalunya Ràdio. Llicenciat en Geografia, casat amb una santcugantenca, pare de dos fills –un d´adoptat a la Xina– i resident a Matadepera, en Francesc Mauri (Barcelona, 1966) diu que la tecnologia facilita molt la feina als meteoròlegs. Tot i que, per predir bé el temps, en Mauri va traient el cap per la finestra.
La tardor ja ha arribat. Digui´m un bon motiu pel qual no ens hem de deprimir.
Home, doncs que almenys la temperatura serà més confortable que a l´estiu. Encara que és cert. La tardor tendeix a fer-nos decaure. I hi ha un motiu científic al darrere.

Què diu ara? Quin és?
Segur que els metges ho explicarien millor que jo, però el fet és que a la tardor, en haver-hi menys hores de llum, els nivells de serotonina del nostre cos baixen. I això fa que s´alteri l´estat d´ànim cap a baix. Hi ha a qui li afecta més, i a qui li ho fa menys.

Els homes del temps deuen ser dels pocs que estan contents quan s´acaba la monotonia meteorològica de l´estiu.
Nosaltres som com els bombers. No ens agrada estar-nos al parc netejant el material, sinó que volem enrenou, que passin coses. Això vol dir que hi hagi tempestes, nevades, tornados, huracans. Som gent d´extrems.

A banda d´estar a TV3, també diu el temps als butlletins de Catalunya Informació i presenta "MeteoMauri" a Catalunya Ràdio, on alhora fa una secció amb la Mònica Terribas. D´on treu les hores?
Vaig atrafegat, sí. I més si tenim en compte que preparar una previsió meteorològica implica força feina. Jo acostumo a fer el torn de migdia i tarda, així que en arribar a TV3 m´he de familiaritzar amb les dades del dia i veure com canvien les temperatures. Només amb això ja m´hi passo un parell d´hores
.
Es tracta més d´estar pendents de l´ordinador o d´anar traient el cap per la finestra?
Doncs una mica de tot. És veritat que avui la tecnologia ens ajuda moltíssim als homes del temps. Ens valem d´internet, la telefonia mòbil, els observatoris automàtics o dels radars. Però per moltes màquines que existeixin, per encertar cal treure el cap per la finestra i mirar el cel. Ens serveix per elaborar un bon pronòstic.
Que no se´ns mengi la tècnica! És que enlairar la vista ens atorga molta informació. Jo, per exem-ple, que visc a Matadepera, quan vaig pel IV Cinturó per anar cap a TV3, ja vaig albirant quins núvols hi ha pel camí. Em donen pistes.

Tenir en Tomàs Molina de cap ha de ser un somni daurat, oi?
No ens podem queixar. Tenim una bona relació, amb en Tomàs.
Precisament, en una entrevista, ell em va dir que el primer cop que va posar-se al davant d´una càmera no li paraven de suar les mans dels nervis. A mi, no em va passar això. Quan vaig començar a la tele ja presentava el temps a Catalunya Ràdio. Diguéssim que havia adquirit una certa seguretat.

Li agrada més estudiar la meteorologia o explicar al públic si farà sol o plourà?
Al començament, preferia la part científica, però ara em quedo amb les dues coses. Ara bé, sense la tele o la ràdio podria viure. Sense estar pendent del cel, no.

Fa la impressió de ser una persona molt racional i de tenir un to força contingut. Ni una bona borrasca li fa perdre l´oremus?
De vegades no ho sóc tant contingut, eh! Quan sec a taula amb la família o els amics, davant d´un àpat considerable i un bon vi, llavors sí que em desinhibeixo. D´aquí uns mesos compliré 50 anys, però encara m´agrada passar-m´ho bé.

Parlant de la família, vostè ha explicat que amb la seva dona van adoptar un nen xinès fa uns anys. Com ha viscut l´experiència?
Vam decidir-nos-hi cap al 2006. Llavors ja teníem un fill biològic, en Pol. Quan vam començar a fer aquest camí, el temps d´espera per tal d´adoptar un nen de la Xina, que és d´on ve en Marc, era de nou mesos. Però amb tots els tràmits vàrem trigar set anys!

Però segur que tenir paciència ha valgut la pena.
I tant. Recordo que ara fa dos anys, els tres vam anar a buscar en Marc a la ciutat de Xi´an. És el nostre petit guerrer. La veritat és que l´experiència ha estat increïble. Al setembre, en Marc ha fet 4 anys.

Hi vénen sovint a Terrassa?
En viure a Matadepera, hi tenim una relació molt intensa. En Pol, per exemple, va una escola de Terrassa i solem comprar per aquí.

Quins són els seus racons preferits de la ciutat?
Com a un indret natural, el Parc de Vallparadís m´agrada molt. I ja a un altre nivell, trobo que veure els edificis modernistes que hi ha al centre històric sempre és un luxe.

Per cert, haurem d´abrigar-nos molt el proper hivern?
El fenòmen del "niño" és ara més intens que mai, així que l´hivern sembla que serà força suau. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook