Gent DT/Converses

Marina Salvador, una ballarina de "burlesque" a El molino

21.09.2015 | 12:13
La Marina Salvador, sensual experta en la dansa del "burlesque", ha començat a fer classes a El Molino d´aquesta modalitat
La Marina Salvador, sensual experta en la dansa del "burlesque", ha començat a fer classes a El Molino d´aquesta modalitat

Després de formar part com a ballarina del programa "Insuperables" (La 1), la Marina Salvador (Barcelona, 1969), sensual experta en la dansa del "burlesque", ha començat a fer classes a El Molino d´aquesta disciplina. Quan es treu el corsé i deixa les plomes es relaxa a una masia a Castellbisbal, on viu amb animals en plena natura.

Quan va decidir posar-se les plomes i els lluentons?
Jo? De tota la vida! De fet, quan era petita ja volia ser vedet. Però, clar, és que em ve de família.

I com és això?
Vaig néixer al Paral·lel de Barcelona, i el meu pare pintava els decorats per als espectacles de El Molino, l´Arnau, l´Apolo i tots aquells grans teatres de varietats de l´època. Jo, de passada, sempre estava al darrere de l´escenari. Em van quedar els lluentons a la retina.

L´època daurada de El Molino va ser a la dècada dels setanta. Quin ambient s´hi respirava?
Hi havia una atmosfera màgica. Vaig conèixer les grans vedets del Paral·lel de l´època, com la Tania Doris, l´Amparo Moreno? Tot allò em va impactar molt.

Tenien algun tret en comú aquestes grans estrelles de la revista?
El magnetisme. La Tania Doris, per exemple, era una dona que et feia girar quan entrava per la porta. I a dalt de l´escenari aixecava un braç i era com si aquell gest fos el més important que succeïa al món.

Ara és vostè qui està a El Molino, on fa classes de "burlesque". Com va l´experiència?
Hem començat aquest setembre, i la veritat és que ens ho passem molt bé. A més, quan acabin les classes muntarem una festa a l´escenari mateix de El Molino per mostrar al públic què hem après.

Per cert, què és exactament això del "burlesque"?
Doncs un espectacle de paròdies que es converteix en petites històries d´striptease, que pot ser parcial o gairebé total. Però sempre fet amb elegància i gràcia. Jo defineixo el "burlesque" com una font d´autoestima i desinhibició més enllà del fet eròtic. La paraula "burlesque" ve de l´italià "burlesco", que vol dir burla. En el fons és la capacitat de riure´s de tot. I, per començar, d´un mateix.

Però no té vergonya de quedar-se allà a dalt, davant del públic, igual que com va venir al món?
I ara! Fora els prejudicis! La vergonya només serveix per deixar de fer allò que ens ve de gust per culpa de les idees preconcebudes que moltes vegades ens creem nosaltres mateixos. A més, a la vida hem de tenir un àlbum ple de bogeries, si no és massa avorrida. I està bé que les dones tinguem un espai on deslliurar-nos de tot. El que diran no ens ha d´interessar.

No hi hauria cap altra forma de fer-ho que no fos despullant-se?
Però aquesta és molt vàlida! Amb el "burlesque" canvies l´actitud que tens davant les coses. A més, a la vida està molt bé disfressar-se i riure. Quin mal hi ha?

Segur que el fet de mostrar pell deu ser més fàcil tenint un bon cos com el seu.
Això no importa. Amb una bona col·locació del cos, un treball pèlvic i de la ment per tal de saber com dirigir-la al teu favor n´hi ha prou perquè qualsevol dona brilli. És igual el físic que tingui.

Hi haurà qui li digui que el fet que una dona, i no home, es tregui la roba a dalt d´un escenari mostra una societat amb tics masclistes.
Tot això són prejudicis. La qüestió és que ens ho passem bé. Ei, que també hi ha "boylesque", el "burlesque" en versió masculina. Potser, als homes, els costa més que a les dones deixar-se anar, però al final també entren al joc.

I quan diu a què es dedica, tothom ho entén?
Per tirar pel dret explico que faig un espectacle de cabaret, i llavors em comprenen bastant. Ara bé, és cert que hi ha força desconeixement sobre el "burlesque" i aquest tipus de balls en general. Jo vaig començar, a un nivell professional, practicant dansa del ventre. I el que la gent no sap, per exemple, és que els homes àrabs també fan aquest ball. I és fantàstic.

Quin secret té per ser tan positiva i estar plena d´energia?
Doncs un és que, quan tinc un problema, sempre tracto de pensar que les situacions són neutres. És l´enfocament que hi donem nosaltres allò que fa que la realitat sigui bona, o no. El meu lema és viu el moment, gestiona les dificultats un cop que t´arribin i no abans i fes el possible perquè allò que et pot enfonsar t´enforteixi.

Quan es treu el corsé, les plomes i aquests talons d´infart que porta, com ens l´hem d´imaginar?
Donant de menjar a les gallines.

Com diu?
Jo visc en una casa de pagès de Castellbisbal, enmig del bosc, a una zona propera a Ullastrell, on porto els meus dos fills a l´escola. Com a bona barcelonina, tenia la fantasia de viure en una masia. El meu pare en va comprar una fa uns anys i m´hi he instal·lat. Hi tinc gossos, gallines i un gat. L´hortet ja l´he deixat. No tenia temps. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook