Una altra manera de passar l'estiu

Cristina Garcia: "Operavem tot el dia, fins a la matinada"

03.09.2015 | 04:20
Cristina García, a la dreta, amb altres membres de l´equip de cooperació quirúrgica.
Cristina García, a la dreta, amb altres membres de l´equip de cooperació quirúrgica.

Quan era petita la Cristina García Boguña tafanejava d'amagat els llibres de Medicina del seu pare, fascinada "amb els atles d'anatomia i els tractats sobre dermatologia". Ara és infermera instrumentista i cooperant de l'ONG terrassenca Quiros, que té projectes a Bolívia, Haití i l'Índia.

L'any 2012 la Cristina es va unir, "com a auxiliar, perque aleshores encara no havia acabat els estudis", a un grup de vuit cooperants que anaven a Bolívia a participar en un projecte quirúrgic que Quiros desenvolupa en col·laboració amb l'ONG basca DOA (sigles de Tots per la Salut, en euskera).

"Els metges allà són molt bons en cirurgia oberta i urgències però no tenen recursos. Els pacients han de comprar a la farmàcia el material que necessiten per operar-se i s'han de portar els llençols de casa", explica la Cristina.

"Hi vam estar tres setmanes, operant des de les vuit del matí fins a les tres de la matinada. El mal de peus era terrible i la calor també perque hi havia temperatures de 45 graus, però va ser una experiència molt gratificant. El més maco és que és un treball en equip i que sempres estàs aprenent", assegura. De fet, l'any següent hi va tornar i aquest any té previst anar-hi una altra vegada al novembre.

Operaven gratis els malalts pobres "en un hospital de Trinidad, a la península de Beni. L'hospital semblava un escorxador, feia una olor molt forta", recorda. "Els pacients estaven molt agraïts i als metges residents els agradava que fossim allà però també vam trobar gent que pensava que ens ficavem on no ens demanaven".

Va ser una experiència tan dura com enriquidora. "Quan falten recursos descobreixes com n'ets de creatiu. Allà vaig aprendre tècniques que aquí ja estan considerades obsoletes", explica. També va constatar el valor del reciclatge. "Nosaltres llencem les xeringues, allà les bullen per esterilitzar-les i tornar-les a fer servir". Assegura que "no se'ns va infectar ningú".

El més greu era que "hi havia molts aparells espatllats i ningú que els sabés arreglar. La primera setmana gairebé vam passar més temps reparant màquines que no pas atenent malalts. I en una ocasió se'ns va complicar molt una operació perque no funcionava el respirador".

Una altra vegada "vam cedir el nostre material per a operar a un home que havia estat atropellat per un autobús. El mateix conductor que l'havia atropellat en va comprar una part i nosaltres vam posar la resta. El problema és que quan finalment va entrar al quiròfan ja feia més de nou hores de l'accident i s'havia estat dessagnant. Li van haver d'amputar la cama per sobre el genoll", lamenta.

Quiros va néixer l'any 2009. El pare de la Cristina en va ser un dels fundadors. "Es va crear molt de pressa, en una setmana. Entre els voluntaris hi ha molt personal de Mútua, que sempre ha col·laborat molt". A més de la cooperació quirúrgica també fa docència.

Ara acaben de rebre una beca per al seu projecte d'Haití. "Inaugurarem un quiròfan, el dotarem i formarem el personal: un cirurgià i dos anestesistes", explica. El d'Haití és un projecte propi. A l'Índia col·laboren amb l'ONG Vitamundi a l'hospital Walawalkar i a Bolívia amb l'esmentada DOA.

El proper repte, "a llarg termini", és una campanya quirúrgica a Madagascar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook