Una altramanera de passar l'estiu

Gabriel Verderi: "Vull fer una guia de racons ignots del món"

02.09.2015 | 04:20
El símbol del projecte és aquesta escultura de guix, que va passant de ma en ma entre tots els participants.
El símbol del projecte és aquesta escultura de guix, que va passant de ma en ma entre tots els participants.

Gabriel Verderi diu que "hi ha racons que t'inspiren", llocs especials que "et permeten aïllar-te i fer un viatge interior", on vas quan tens ganes d'estar sol per a relaxar-te i meditar. I un dia se li va acudir que si ell en tenia un, molta altra gent també en devia tenir i va decidir "fer una guia de racons ignots del món", és a dir, "una guia paral·lela de les ciutats, amb altres persones que mostrarien quins eren els seus racons privats" i convertir-ho en un projecte artístic.

Va començar a Suècia l'agost de 2013. Un amic artista de Göteborg el va posar en contacte amb diverses persones, "alguns artistes però la majoria, no". El Gabriel els va exposar la idea i els va demanar que li ensenyessin el seu racó especial i preferit de la ciutat.

"Hi anavem, feiem una foto i la penjavem a la web www.gabrielverderi.cat/portfolio", explica. "Hi havia gent de totes les edats, professions i condicions socials i es va establir un diàleg molt interessant i molta complicitat. Vam compartir inquietuds artístiques".

La idea va caure bé. "Una senyora que és psicosociòloga em va dir que ho aplicaria als seus pacients", recorda. També es van produïr situacions divertides. "Un senyor em va ensenyar el seu racó preferit, en un parc de Göteborg des d'on es veu tota la ciutat, i quan hi vam arribar per fer la foto vam trobar una cadira vella que algú havia abandonat enmig dels arbres. Era perfecta per a asseure-s'hi a meditar, estava en el lloc exacte".

També hi havia persones que s'ho prenien amb reticència. "Una senyora m'anava dient que no volia participar en el projecte, que no li veia la gràcia, fins que va arribar la seva filla adolescent, que es va mostrar entusiasmada i em va dir que ella sí que estava disposada a ensenyar-me el seu racó secret de la ciutat. Ens va portar a un lloc on hi havia uns dipòsits d'aigua i ens va dir que quan volia estar tranquil·la sempre es refugiava allà. Va ser una sorpresa per a la mare, que ho desconeixia".

Terrassa, en un futuro
El projecte ha continuat amb gent d'altres indrets. "L'any passat vaig anar a Euskadi i a Mallorca i aquest any a Itàlia. Hi he engrescat diverses persones perque hi participessin. Totes les fotos dels racons ignots són a la web. Els noms de les persones no hi consten però si les coordenades del lloc. Més endavant ho vull fer a Terrassa". Ha observat que "tothom té els seus racons preferits però cada persona ho veu de manera diferent". A més, "aprofito aquesta oportunitat per establir llaços personals, que van més enllà de la localització d'uns espais", afirma.

El símbol del projecte és una escultura de guix d'un braç i una ma amb un dit assenyalant. L'escultura "és feta a partir d'un motllo del meu propi braç. Forma part d'una instal·lació que vaig realitzar fa molts anys amb el grup Trajecte. En vaig fer una pila, totes idèntiques. Hi ha unes maletes viatjant pel món amb aquestes escultures que van passant de ma en ma entre les persones que participen en el projecte. Després de fer-se la foto al racó ignot i penjar-la a internet, cada participant la passa al següent, formant una cadena", explica.

Agrega que "el projecte no té data de caducitat" i que "un dels aspectes més interessants és que amb aquest intercanvi l'artista es converteix en espectador i l'espectador agafa el paper actiu d'artista: assenyala, indica i postula, revela la seva sincronia amb el context i comunica. Fa poesia".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook