Una petita mostra

16.08.2015 | 04:00

Els kiwanos
Són d’un color groguenc o ataronjat, i disposen d’una forma ovalada, amb una llargada que pot arribar als 10 centímetres. Del kiwano, criden molt l’atenció les punxes gruixudes i esmolades de l’exterior. Pel que fa a l’interior, presenten una polpa gelatinosa, amb unes llavors de color verd que d’alguna manera recorden les del cogombre. Es cultiva força a Nova Zelanda, Austràlia i l’Àfrica tropical.

El rambutà
Té un aspecte extern bastant espectacular, amb una pell vermellosa que està tota recoberta per uns filaments. Presenta una mida semblant a la d’una castanya i el fruit comestible és d’un to blanc trencat. El rambutà té l’origen a la península de Malàisia, encara que també s’ha estès per Filipines, Tailàndia o Sri Lanka. Sol menjar-se en fresc, cuit o bé en compotes.

La graviola
De pell robusta, la graviola o guanábama és una fruita que té una mida grossa. Segons com, pot recordar una pinya, encara que el seu gust no és pas àcid, sinó més aviat dolç. És una varietat cara i originària del Brasil, que no resulta fàcil de trobar a casa nostra, tot i que sí que n’hi ha en algunes parades del Mercat de la Boqueria de Barcelona. Es pren fresca o se’n fan sucs.

Una carambola
Si n’haguéssim de descriure la forma diríem que sembla una estrella de mar amb cinc braços. A causa d’aquesta original aparença, és un recurs divertit per adornar tant les amanides com les postres o les receptes que ens vinguin al cap. Originària d’Indoxina, Malàisia i Indonèsia, amb les variants més àcides s’elaboren conserves i licors.

La “bufeta de gos”
El nom tan sorprenent d’aquest fruit que és ric en vitamines “A”, “B”, “C” i “E” es deu que es presenta dins d’una mena de bossa protectora. A l’interior trobem la menja, esfèrica i d’un color ataronjat. La planta de la qual surt la “bufeta de gos” és originària de les zones càlides de Sudamèrica. De la fruita, se’n fan melmelades, compotes i també s’empra en la rebosteria.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook