Jordi Canyameres: "La muntanya és el millor antidepressiu que hi ha"

27.07.2015 | 04:20
Al cim de l´Aiguille de Rochefort, de 4.001 metres.
Al cim de l´Aiguille de Rochefort, de 4.001 metres.

Fa uns anys el fotògraf Jordi Canyameres es va treure el títol de tècnic esportiu en alta muntanya de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) i des del 2012 als estius dirigeix les estades de joves alpinistes als Alps que organitza l'ECAM (Escola Catalana d'Alta Muntanya).
"Són unes estades per a nois i noies d'entre 18 i 25 anys que ja practiquen l'alpinisme però que fins ara no han fet mai cap cim de 4.000 metres", explica. "S'ha de tenir en compte que com més alt és un cim, més perillós resulta perque el risc d'allaus augmenta i amb el vent i l'alçada es poden tenir problemes respiratoris".

Els participants en aquest curs "adquireixen els coneixements i les tècniques bàsiques per poder realitzar ascensions de dificultat mitjana als Alps de forma autosuficient. Per fer-ho, es posa especial èmfasi en les tècniques de progressió i auto-assegurament en glacera, pendents de neu/glaç, roca i mixta. També es treballa la planificació de les ascensions, la logística i la gestió de l'esforç en alçada".

La direcció d'aquestes estades es decideix per concurs i el Jordi és el quart any consecutiu que el guanya. Sol portar grups d'entre vuit i dotze persones. "Fent d'instructor disfruto molt i em sento rejovenir", assegura. "Els nois i noies se'n refien molt i estan oberts a tot el que els proposo", diu, tot recalcant, tanmateix, que "la seguretat és sempre el primer".

El Jordi declara que té "tres regles d'or: la primera és tornar a casa, la segona, tornar més amics encara que quan vam marxar i la tercera, si podem arribar al cim, millor". Això darrer, de vegades les condicions climatològiques ho impedeixen. "Sempre has de tenir un pla B per si fa mal temps i comptar un dia més dels que necessites, per si de cas. Si tot va bé, el dia que sobra es dedica a fer escalada en roca".
Abans de marxar ,"fem un cim de 3.700 metres per a aclimatar-nos. També serveix per a avaluar el nivell dels diferents membres del grup", explica.

Ja de camí als Alps, els nois i noies "viatgen tots junts amb una furgoneta i durant l'estada cuinen i netegen entre tots. El material es compra aquí, omplim tres carros de menjar i estris de neteja. El que té més èxit sempre és la Nutella", assegura el Jordi.
"És molt gratificant veure que quan tornen a casa continuen fent coses junts. Creen grups de whatsapp per a quedar i passar-se les fotos i a partir d'aquí es segueixent veient".
El Jordi és un enamorat de la muntanya. Diu que és "el millor antidepressiu que hi ha".

La Barre des Écrins. Aquest any l´estada és al parc nacional dels Écrins, als Alps francesos. "Busquem zones diferents cada any. El Grand Paradis, l´Aiguille de Rochefort, el Monte Rosa, a la frontera entre Itàlia i Suïssa,  Zinal, que és on vam anar l´any passat... Aquest estiu farem l´ascensió de La Barre des Écrins, que té 4.102 metres i és molt espectacular".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook