GentDT

A la mar!, terrassencs entre les ones

21.07.2015 | 04:20
A la mar!, terrassencs entre les ones
A la mar!, terrassencs entre les ones

Li costa recordar el darrer cop que va passar unes vacances allunyat de la remor de fons de la mar. "Només ho he fet una vegada, quan vaig anar a veure el meu germà, que vivia a Suïssa. I encara em vaig acabar banyant al llac Léman", explica en Dani Marín mentre ja pensa en l´atapeïda agenda que tindrà a l´agost a la Manga del Mar Menor, a Múrcia, on ha decidit anar de vacances.
"He planificat fer immersió a la reserva marina del Cabo de Palos i les Islas Hormigas, que és un dels espais més rics d´Espanya on practicar submarinisme", afegeix aquest veí del Centre de 37 anys que, a banda, treballarà el juliol passejant turistes estrangers en vaixell per la costa de Barcelona a fi que coneguin la capital catalana des de l´aigua. Com en Dani, són molts els terrassencs que viuen els mesos de més calor avessats al blau de l´aigua salada. Des de la nostra ciutat, situada a la segona corona metropolitana i a 286 metres sobre el nivell del mar, potser no percebem la brisa que ens amara prop del Mediterrani, però aquest fet no impedeix que molts egarencs gaudeixin al màxim del vaivé de les ones. A Terrassa, hi tenim mariners de terra endins.

Pendents del vent
"Quan et capbusses, et trobes un món diferent, un entorn de fantasia. Allà baix és com si volessis, ja que et mous lliure de gravetat", relata en Dani. I és que divertir-se un estiu al mar és, per damunt de tot, acumular sensacions per al record. L´aventurer, per exemple, ja pensa en l´emoció que li produirà una altra de les activitats que farà durant les seves vacances a Múrcia. "Vull posar-me el timó d´un vaixell de sis metres d´eslora. Les embarcacions petites són les que et permeten estar més a prop del mar i sentir el vent a la cara", diu.
Oceà endins, l´aigua i l´aire són els fidels protagonistes d´una dansa compartida des que el món és món. En resulta un ball acompassat del qual en neix el moviment i l´energia del "mantell blau". De fet, els apassionats del mar han de tenir sempre en compte aquests dos elements naturals quan planifiquen les seves gestes. Bé que ho saben els aficionats al surf. "Per a nosaltres, els millors vents que tenim a Catalunya són els gregals, que van de terra cap a mar", comenta en Xavier Martínez, president del Terrassa Club de Surf, una entitat fundada el 2008.
Bomber de professió, en Xavier aclareix que al Mediterrani l´estiu no és la millor època de l´any per pujar a la taula de surf ("com al novembre no hi ha res", sentencia), donat que el mar està massa calmat. Per això, a inicis de setembre marxarà cap al País Basc a la recerca d´unes aigües més mogudes. Aquest terrassenc de 38 anys tampoc concep un estiu sense anar a la costa: "Arriba un moment que fer surf, tenir aquest contacte amb la natura, esdevé una necessitat. Tot plegat pels cinc o deu segons en què, com a molt, estàs damunt de l´onada. És un temps curt, però que t´omple per dies".
Millorar
Si bé en Xavier Martínez, pel que fa al surf, o el propi Dani Marín, com a navegant i submarinista, són veritables experts en aquestes disciplines, també hi ha egarencs que aprofiten la calor per agafar pràctica i, de pas, alliberar-se de les tensions dels mesos de treball. És el cas d´en Marc Heras, veí del Cementiri Vell, que amb només 18 anys –i després d´aprovar la selectivitat– ha marxat a Irlanda per aprendre anglès i surfejar.
"Surar sobre el mar és increïble, a banda que et refresca. Aprofitaré l´estança al comtat de Donegal, al nord de l´illa, per fer surf, ja que allà se´n pot practicar durant tot l´estiu sense problemes", deia en Marc just abans de marxar.
A diferència d´aquest esport que es desenvolupa sobre una taula i que sobretot depèn del "swell" (és a dir, de la mar de fons que hi hagi i que acabi creant sèries d´onades que al final arriben a la costa), l´anomenat "kitesurf" (una disciplina en què la força d´un estel tiba del banyista) està relacionat, gairebé en exclusiva, amb el vent. Per això, al Mediterrani resulta més fàcil de gaudir-ne ara a l´estiu que no pas el surf.
Aprofitant-ho, en Xavier Anton, un egarenc de 39 anys que viu al Centre, també n´intentarà millorar la tècnica –estel en mà– durant les properes setmanes. "La nostra vela és l´estel. Quanta més grandària té, més força de l´aire pots agafar", indica. En Xavier tot just comença en aquesta modalitat. A l´estiu tractarà de fer alguna escapada a Sant Pere Pescador, a l´Alt Empordà, on –segons exposa– els amants d´aquesta especialitat troben un magnífic refugi.

Gaudir de la brisa
Com a bon coneixedor que també és dels vents lligats a la mar, en Xavier Anton opina que la marinada que sovint apareix a prop de la costa a les tardes de més calor, una brisa suau que neix fruit de les altes temperatures, és ben apta per als qui s´inicien en el "kitesurf".
Tocat, en aquest cas, per la tramuntana, trobem un altre mariner de terra endins, en Francesc Batalla, president de l´associació Club de Mar de Terrassa –creada l´any 1968 per un grup d´aficionats al submarinisme–. Ell estarà molt pendent d´aquest darrer vent a la seva estimada Menorca, on acostuma a estiuejar. "La tramuntana que hi sol bufar ens diu cada dia si podem sortir a navegar, o no. Allò més bonic es poder costejar tota l´illa, encerclant-la i fer nits a les cales més abrigades", dibuixa.
Tot a poc a poc, potser en tres o quatre dies. O, millor, en tants com calguin: "A Menorca, l´aigua és transparent. El seu mar no vol presses. Has d´assaborir bé els diferents colors que l´aigua adquireix segons el moment del dia. I navegar, que et fa sentir lliure".

El patró d´un vaixell en moviment
Entre les moltes opcions que la mar ofereix si pensem en les vacances, durant els darrers anys ha agafat una certa força la i dea de llogar una embarcació amb la família o un grup d´amics i sortir a navegar. Si triem aquesta alternativa a l´hotel de tota la vida no cal que patim per si no sabem com hem de conduir el petit o gran vaixell, donat que podem (si la nostra economia ens ho permet, això sí) contractar un patró professional perquè ens porti.
El terrassenc Dani Marín ha treballat com a "capità" per a diverses famílies durant estius passats, en una experiència que considera ben enriquidora. "Si vols anar amb els teus amics a Eivissa amb un veler i no saps com portar-lo, has de cercar un patró, o bé una agència que et llogui un vaixell amb patró. Jo fa tres anys, per exemple, vaig compartir tot l´agost i mig setembre amb una família que era al Club Nàutic Port d´Aro, a Platja d´Aro", explica. "Els seus membres s´havien fet grans i necessitaven algú que els conduís l´embarcació", diu.
En aquests casos, les primeres setmanes de convivència serveixen per adaptar-se a les necessitats i els costums de qui paga: "Cal servir-los, fondejar on et diguin i, per damunt de tot, ser molt discret".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook