GentDT

Jordi Pallarès: "El moviment és la base de la vida"

20.07.2015 | 04:20
Jordi Pallarès es un noi vital
Jordi Pallarès es un noi vital

Vital, enèrgic, inquiet i amb ganes de fer moltes coses, de superar-se. Així és Jordi Pallarès (35 anys), entrenador personal del programa "Divendres", de TV3, instructor del Terrassasports, preparador a domicili i formador de professionals. Sembla molt bellugadís però si el dia tingués més hores en lloc de sortir a córrer es tancaria a casa a escriure, la seva gran passió.

Què fa un noi de Sabadell vivint a Terrassa? D´on surt aquest vincle tan estret amb la ciutat?
És curiós però Terrassa sempre ha girat al meu voltant fins al punt que em sento molt terrassenc i la família fa una mica de broma quan ho dic (ha ha ha!). Fa un any que hi visc amb la meva parella (els seus pares tenen parada al Mercat) i és on tinc els millors amics. Terrassa m´ha ajudat a forjar-me professionalment perquè és on vaig trobar feina fixa i estable d´entrenador personal. Era al 2003, tenia només 23 anys i l´Anna Cadafalch, del Terrassasports, em va oferir aquesta oportunitat que m´ha servit per especialitzar-me en el fitness.

La seva professió és la d´entrenador personal de gent que practica el culte al cos?
No sóc un preparador de fitness pur i dur que ensenya exercicis per motius estètics. Em centro més en un entrenament físic i terapèutic per guanyar salut i benestar. Sóc especialista en el treball de la musculatura i el moviment per corregir males postures. Al Terrassasports faig classes de tonificació i d´interval. També sóc Master Trainer o formador de professionals.

I a més té una secció setmanal al programa "Divendres", de TV3. Com va fer el salt a la televisió?
Casualitats de la vida un dia em van convidar per parlar d´exercicis de recol·locació en problemes de mal d´esquena. Vaig començar a fer col·laboracions fins que des d´aquesta temporada tinc una secció fixa els dimecres.

Com la veu, la tele, per dins? Li va costar adaptar-s´hi?
Participant a la televisió em sento còmode per les bones sensacions que em provoca.

No l´estressa el directe?
Al contrari! El directe em transmet una energia que m´és molt difícil de trobar en alguna altra activitat.

La mateixa energia d´una cursa?
No, no... És diferent! L´energia, la màgia i l´adrenalina que rebo en directe és una sensació incomparable. Això té un inconvenient: la tele és molt addictiva.

Què vol difondre a la seva secció?
La tele va posar de moda les classes d´aeròbic per estar en forma des de casa. Ara, la tendència són les classes personalitzades per millorar la salut. Tots els consells i exercicis que dono a "Divendres" procuro que s´adaptin a un públic divers, tant a persones amb problemes de mobilitat com a qui els vulgui practicar amb intensitat.

Per què creu que és tan important treballar la musculatura?
La base de tota la nostra vida és el moviment i el meu entrenament té per objectiu aconseguir més mobilitat al cos. Parteixo de la teoria que sense moviment no pots tenir força, ni resistència, ni saltar, ni caminar... Crec en el moviment i a partir d´aquí pots treballar i resoldre molts problemes de salut.

Anem molt tensos per la vida? Ens falta moviment?
En efecte. La culpa és de l´estrès, de les tensions emocionals. No ens n´adonem però anem acumulant petites tensions que al sumar-les són una càrrega molt gran. El primer que ens passa és que la musculatura se´ns tensa, el cos es trava i bloqueja i s´ha de fer un treball terapèutic per alliberar-lo. Molts dolors d´esquena són tensionals.

Encara fa de Master Trainer internacional de fitness?
He hagut de reduir les classes per un tema d´estrès. Ser formador m´exigia viatjar tots els caps de setmana. He recorregut tot Espanya i he estat a Panamà, Kiev, Holanda, Itàlia... No descansava.

I ara que ha recuperat temps, deu sortir més a fer running?
No tant com voldria. Sí que procuro tenir els meus moments per escriure. Si haig de triar prefereixo abans escriure que anar a córrer.

Un esportista amb vocació literària!
Sí! A la gent, li costa associar un professional del fitness amb l´escriptura. Però els que em coneixen no se n´estranyen. Saben que he fet relats tota la vida.

Té molts seguidors al seu web "todos los viernes del mundo"?
Uns quants... És un projecte que va sorgir fa dos anys i em satisfà. Aquesta setmana he publicat l´article número 95 i els "penjo" sempre el diumenge a la tarda-nit. És un bon estímul mental.

També és autor d´una novel·la: "A cuarenta y dos kilómetros (de ti)".
Està inspirada en una marató però el fil conductor són petits relats personals, descripcions del que veu o li passa pel cap al corredor, a cada racó per on circula. Al final el veiem a l´hospital a causa d´una extenuació suprema.

Tot i ser ficció aquesta febre pel running és real.
No sóc gaire partidari de les maratons i l´exercici físic extrem. El meu llibre va voler ser una crítica a aquest boom de córrer. Entenc que és una via d´escapament però ens hem tornat una mica bojos.
Per què al seu compte de Twitter s´identifica amb la frase "Tornar és sempre una petita derrota"?
És un dels meus lemes. A vegades tornar és bo. Però jo no ho veig així. Tornar de les vacances, tornar a casa després d´una festa, tornar a una relació de parella que es va trencar... Ho miro des del punt de vista negatiu. Soc pessimista!

Però la vida no el tracta tan malament no?
Em sento una persona molt afortunada. Tinc 34 anys, miro enrere i m´alegro del que he fet. Vull anar més lluny i fer més coses.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook