Verano 2015

Marta Mortés: "No és veritat que siguin feliços amb poca cosa"

21.07.2015 | 04:20
La Marta, asseguda, amb dos amics catalans i la família brasilera que els va oferir allotjament.
La Marta, asseguda, amb dos amics catalans i la família brasilera que els va oferir allotjament.

El 2012 Marta Mortés es va posar en contacte amb l'ONG Setem per a viatjar al Brasil a conèixer la lluita del MST (Movimento do Sem Terra, és a dir, dels Sense Terra).
"És un projecte que forma part de la "Vía Campesina". Ocupen les terres abandonades dels grans latifundistes i si les conreen durant deu anys passen a ser seves legalment. No ho tenen fàcil perquè els terratinents els envien pistolers per a espantar-los però la seva supervivència passa per desobeir", declara la Marta.

Ella va viatjar durant 20 dies pels "asentamientos" de Maranhao, una zona rural pobra del nord-est del país. "Un "asentamiento" és una petita comunitat autogestionada que funciona en règim de cooperativa. Quan ocupen les terres estableixen els "campamentos" i quan ja són seves, els "asentamientos". Als campaments viuen en barraques fetes amb lones i canyes però als "asentamientos" cada família ja té la seva pròpia caseta de totxos i la seva parcel·la de terra. A més, a cada comunitat hi ha una escola. Fan pedagogia d'"empoderament" i també alfabetitzen els adults", explica. Després, va assistir a Brasília a "un congrés d'organitzacions que lluiten per la terra".

A Maranhao hi ha 51 comunitats agro-ecològiques i autogestionades del Moviment dels Sense Terra, en les quals hi viuen unes 7.300 famílies, la majoria de les quals són descendents d'indígenes i d'esclaus negres.

"La vida allà és diferent", indica, "surts de la teva zona de comfort". Ella i els seus companys de viatge dormien en hamaques, allotjats en cases de famílies de la zona, que els explicaven la seva lluita i "el seu patiment, perquè no és veritat que la gent del Tercer Món és feliç amb poca cosa"; es desplaçaven en moto-taxi i menjaven el mateix que ells. "Cada dia mengen el mateix, arròs blanc amb feijao, una mena de mongetes, amb peix o gallina, farina de yuca, que té un gust molt estrany, aigua de canya de sucre i gens de fruita". Era l'estació seca i "feia molta calor. Gairebé no hi havia activitat al camp i els veïns s'asseien a parlar, tenien unes converses molt disteses. Mentrestant, les gallines corrien per allà en llibertat". De vegades, acompanyava les dones dels "asentamientos" a rentar al riu. "Els nens es reien de nosaltres perquè no sabíem rentar roba a ma", comenta. Van ser uns dies "de moltes emocions, una darrera l'altra", assegura i afegeix que "al tornar veus les coses diferents i et planteges canviar els teus hàbits".

La Marta explica que "Setem no és la típica ONG paternalista, és una ONG que entén la cooperació d'una manera un xic diferent de les altres, en les que el cooperant va a països del sud a fer alguna cosa per a millorar-ne la situació. Setem té per objectiu formar sobre les creixents desigualtats Nord-Sud, generar una mirada crítica i reflexiva sobre l'actual ordre mundial i impulsar l'activisme a Catalunya en favor de models més justos i respectuosos amb els drets i la identitat dels pobles del Sud. Es tracta de trencar la imatge colonial de "pobrets negrets". No els hem d'anar a ensenyar res sinó que anem a conèixer la seva lluita per a difondre-la i aprendre'n nosaltres".

En aquest sentit, durant aquell agost del 2012 que va passar al Brasil ella no va "fer" res sinó que es va dedicar "a escoltar, observar i aprendre, mirant de passar més o menys desapercebuda".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook