Claus per superar el dol

Claus per superar el dol

07.01.2020 | 10:09

Quan patim la pèrdua d'una per-sona estimada ens sentim tan tris-tos, com si una part de nosaltres mateixos també hagués mort. Fins i tot, si les nostres vides estaven molt unides, ens podem sentir perduts, sense saber què fer. És normal sentir-nos tristos, però no necessàriament estem patint una depressió, descriu la doctora Lur-des Alonso, membre de la Socie-tat Catalana de Medicina Famili-ar i Comunitària.

Quan la mort és sobtada o quan una persona mor abans de l'espe-rat, sobretot abans que els pares, o quan un nen perd els pares, es fa encara més difícil acceptar-ho. Algunes persones busquen un culpable de la mort de la persona que estimaven, però això no els ajuda a superar el dolor, sinó que els omple d'odi i de més dolor, afe-geix la doctora.Altres persones se senten culpa-bles. Indica que cal que acceptem les coses com són, perquè la ràbia o la culpa miren endarrere, però no endavant. Algunes persones es passen anys i anys plorant la mort d'un ésser estimat, se senten inca-paces d'acceptar la mort. D'altres pensen que parlen mentalment amb el mort, i es queden atrapats en el passat.

QUÈ ENS POT AJUDAR?
Per a la doctora Alonso, és impor-tant que deixem sortir la tristesa, i que cadascú ho faci de la manera que li va millor, sigui plorant, par-lant, o recollint-se en silenci... "Cal acceptar que l'altra persona ha mort, deixar-la marxar, dir-li adéu amb pau des del fons del nostre cor. I llavors cal començar a viure a poc a poc la nostra vida sense l'altra persona", recomana.
Haver d'ordenar o triar per llen-çar les coses del difunt, ens provoca tristesa, i algunes persones pre-fereixen deixar intactes les perti-nences com si el difunt hagués de tornar, mentre que d'altres perso-nes volen llençar-ho tot. Fins i tot passa que algunes tenen por d'en-dreçar i al final ja no poden entrar a l'habitació.
"El meu consell és ordenar les coses un cop s'estan superant els primers dies de tristesa i conservar records bonics". És convenient tam-bé no prendre decisions importants els primers dies, com vendre un pis, un cotxe, o sobre temes de feina.
El primer any de la mort de la persona ens porta a diferents dies senyalats que cal viure per prime-ra vegada sense ell o ella. Són per exemple, els aniversaris o dates de celebracions com el Nadal, que ens recorden la persona traspassada, i fer-nos els valents. Cal que deixem sortir la tristesa, perquè amb el temps pugui tornar a entrar alegria al nostre cor", afegeix.
La doctora explica que "ens pot anar bé, també trobar una estona cada dia per a nosaltres mateixos, per pensar, escoltar-nos, respirar tranquils i relaxar-nos". Afegeix que "seria bo, quan puguem, recuperar algun dels entreteniments prefe-rits".
També pot se d'ajuda agafar una llibreta i escriure tot allò que ens passa. Plasmar idees en un paper pot beneficiar-nos a ordenar idees i sentiments, i sentir-nos millor.
Les persones volen ser recorda-des pel que han fet, per les coses boniques i no pel moment trist de la mort. Convé recordar-les amb alegria. Pensant que hem pogut fru-ir de la seva companyia, tal com eren, sense idealitzar-les. Amb el temps les ferides van cicatritzant i podem recordar sense sentir tant de dolor.