--
De dreta a esquerra, Dr. Antoni Bulbena i el Dr. Luis Miguel Martín.
Investigacions

La hiperlaxitud en infants, un indicador d'un possible trastorn per ansietat

17.07.2019 | 04:00

Investigadors de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han liderat un estudi que demostra, per primera vegada en infants i adolescents, la relació entre la síndrome de hiperlaxitud articular i el trastorn per ansietat. En el treball també han participat investigadors del departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l'Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York, del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM), del Departament de Psiquiatria del New York Medical College i del Grup de Recerca en Salut Mental en Infants i Adolescents de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. L'estudi el publica la Revista de Psiquiatría y Salud Mental.
Fins ara, la relació entre les dues patologies s'havia estudiat i demostrat en pacients adults. Però no en menors d'edat. El treball ha revelat que "els infants que tenen ansietat presenten més hiperlaxitud i que els que tenen hiperlaxitud presenten més símptomes somàtics i ansietat, és a dir, una relació en totes dues direccions", destaca el Dr. Antoni Bulbena, director de Docència i Recerca de l'INAD i autor principal de l'estudi. Això porta els investigadors a defensar que la síndrome de hiperlaxitud articular es pot utilitzar com a marcador per al diagnòstic del trastorn per ansietat en nens, nenes i adolescents. "Ens dona un marcador clínic, físic, que ens orienta per predir que un infant pot tenir ansietat", explica el Dr. Bulbena.
Els investigadors han estudiat 160 infants (74 noies i 86 nois) amb edats entre els 5 i els 17 anys. Tots havien estat derivats als serveis de salut mental de l'Hospital del Mar. Se'ls va realitzar una entrevista diagnòstica utilitzant diferents eines per avaluar la seva situació. 1 de cada 5 presentava síndrome de hiperlaxitud articular, amb una prevalença més elevada entre les noies, del 31%, que entre els nois, del 14%. A més, la meitat complia els criteris de diagnòstic de qualsevol dels tipus de trastorn per ansietat.