Eleccions
Editorial

Eleccions

13.01.2021 | 21:17

El Govern s'està plantejant la possibilitat que s'ajornin les eleccions del 14 de febrer a causa de les preocupants dades de la pandèmia de coronavirus. Tenim una nova polèmica servida, perquè segur que trobem arguments a favor i en contra d'aquesta decisió i es prengui la decisió que es prengui significarà un problema. De fet, la situació és, no només políticament o epidemiològicament, complexa, sinó que també ho és des d'un punt de vista legal. Aquest fet, el demostra l'informe que el Govern ha demanat per conèixer què hauria de tenir en compte en cas d'un ajornament. Es tracta d'una situació inèdita, agreujada per la inexistència d'una llei electoral i que segurament prendrà com a guia el que van fer els governs d'Euskadi i Galícia l'any passat (no oblidem que es va produir una convocatòria automàtica: validesa del cens ja publicat, terminis de la convocatòria, validació de candidatures, duració de la campanya, etcètera).

També hi ha diferència de criteris sobre qui ha de signar el decret. Aquest fet ens acosta a les raons polítiques que d'alguna manera poden pervertir la decisió. Esquerra vol una decisió col·legiada de tots els partits polítics mentre que sembla que Junts considera que ha de ser el president en funcions qui signi el decret. Per a algunes coses han negat el protagonisme a Pere Aragonès i, per a altres l'hi atorguen, mentre que a Esquerra és al contrari.

Resulta sorprenent que ens trobem en aquesta situació i que ara s'encarregui l'informe quan fa pràcticament un any que estem en pandèmia i des de fa mesos se sap que hi hauria un repunt important de contagis en aquesta època. No només no se saben les conseqüències o els aspectes legals que s'han de tenir en compte en cas d'ajornament, sinó que no s'ha fet res per organitzar una jornada electoral segura. Si més no, no sabem si és viable garantir la seguretat del personal que hi participi, dels votants i el lliure exercici, per exemple, de malalts, persones vulnerables o també personal sanitari.

Diem que les qüestions polítiques poden pervertir la decisió, perquè davant d'algunes actituds sembla que no sabrem quins seran els criteris reals que portaran a mantenir la data o a l'ajornament dels comicis. Aquest és el recel que ha provocat l'enfrontament continu entre els socis de govern i la falta de credibilitat de la política en general; es poden interpretar com a interessades algunes postures, ja que coincideix que els partidaris d'ajornar són els que necessiten més temps per intentar millorar la seva posició a les enquestes i els que volen mantenir la convocatòria són els que estan més ben posicionats. No se sap què passarà però el fet que Salvador Illa no vulgui deixar el ministeri que presideix fins a l'inici de la campanya electoral n'és tot un símptoma. Salvador Illa sembla que veu clar l'ajornament i per això no ha deixat encara el ministeri.