Vigilància
Editorial

Vigilància

29.12.2020 | 20:37

És trist que l'administració pública hagi de recórrer a segons quines mesures de control, que en realitat no parlen malament de les autoritats, sinó de la mateixa ciutadania a la qual van dirigides. Ens referim a les càmeres de vigilància que s'han començat a instal·lar a la ciutat per seguir de forma directa l'abocament de residus als combois de contenidors. Se n'han instal·lat deu, de moment. Es tracta de llocs de gestió complexa, que s'han convertit en veritables abocadors urbans que ja hem assumit com a tals. La reiteració de les conductes provoca una interiorització que ens distancia del que veritablement estem fent, arribant a considerar com a normal el que són accions absolutament incíviques. Això passa amb els punts negres d'abocaments incívics a la ciutat.

Com anècdota que pot il·lustrar aquesta afirmació ens trobem en un carrer qualsevol de la ciutat que fa poc ha vist com han substituït els antics contenidors pels nous de càrrega lateral. Aquests s'han d'instal·lar a la banda dreta del carrer per possibilitar la recollida amb el camió i el comboi ha estat convenientment traslladat. Doncs un veí va deixar fa poc un matalàs, que ha estat uns dies indeterminats, fins que els serveis de neteja l'han retirat, al mateix lloc on eren els contenidors antics; ni es va molestar en portar el matalàs al no emplaçament.

Hem repetit moltes vegades que el gran problema de la recollida de residus a la ciutat té dues vessants; una ve donada per unes carències històriques del servei a la ciutat, que sembla que està en vies de solució i una altra que té connotacions de pur civisme, o d'incivisme en aquest cas. La manca de conscienciació, la distància que els ciutadans establim entre nosaltres i la cosa pública continua sent, en alguns àmbits, insalvable. La nostra responsabilitat amb el que és comú acaba en el moment en què sortim de casa i els residus és probablement el paradigma. No només es tracta de l'abocament d'estris i deixalles al costat dels combois de contenidors, sinó de la mateixa gestió dels residus domèstics. Som incapaços d'assumir que el plàstic ha d'anar al contenidor groc, que el marró és el de l'orgànic i que hi ha un servei municipal que funciona molt bé que et retira mobles vells de manera concertada. I no entenem que aquesta displicència ens costa diners que pagarem entre tots, perquè la recollida de residus és una taxa i els Ajuntaments han de cobrar el que costa el servei i aqeust cada vegada serà més car per imposició de la Unió Europea.