Llegir i escriure
Editorial

Llegir i escriure

18.11.2020 | 22:13

Un Ajuntament consta d'una estructura política i segons es dissenya aquesta s'ha de dissenyar una estructura tècnica paral·lela, que és la que ha d'impulsar els projectes polítics. Resulta aparentment fàcil, però realment es tracta d'una tasca complicada. L'èxit de la gestió municipal s'ha de buscar en un mecanisme engreixat amb rigor i eficàcia de les dues estructures. Si tenim una arquitectura política alambinada, tindrem, lògicament, una arquitectura tècnica laberíntica i per garantir l'èxit de la gestió s'ha de tenir molt clar què es vol, a on es pretén arribar; és a dir, es necessita un pla, allò que es diu de fixar una estratègia i definir una tàctica.

Els canvis del govern municipal de fa poques setmanes han provocat nous canvis, que en aquesta ocasió han afectat l'estructura tècnica de l'Ajuntament. No és nou. Ballart ja la va canviar a la seva anterior etapa com a alcalde i Alfredo Vega també, tot i estar un any i mig a l'alcaldia. Ara es dóna un canvi sobre el canvi. Sorprèn que un dels grans objectius del nou equip de govern en arribar a l'alcaldia fos canviar les estructures de funcionament de l'Ajuntament, se'n dissenyés una de nova i ara es torni a canviar tot. Segur que no es tracta d'un "canvia-ho tot perquè tot continuï igual", però sembla poc explicat, almenys de moment. Amb tota probabilitat, el tinent d'alcalde de Serveis Generals i Govern Obert ho explicarà avui a la comissió que presidirà per primera vegada d'ençà que ocupa el nou càrrec. Segur que la pandèmia ha provocat la presa d'importantíssimes decisions no previstes, però necessitem conèixer el pla, visualitzar un horitzó, saber-ne el perquè, per entendre el com. I també el quant; l'alcalde va tenir molt interès a apuntar que la nova estructura no genera sobrecost. No ho posem en dubte, perquè s'han reorganitzat homes i dones de la casa, però, si abans hi havia sis àrees i ara n'hi ha nou, amb dispositius econòmico-administratius, estratègics, de comunicació, etcètera, algun cost tindrà tot això. O potser no. També destacava que els canvis busquen l'eficàcia, quan la donàvem per garantida. Igual hauríem de saber també en què no s'ha estat eficaç.

És cert, Ballart i Albert han tibat de l'aristocràcia dels tècnics municipals, com Josep Manel Rodríguez, Emília Andreu, Rosa Sanz, recuperada, Montserrat Martínez, Miquel Pérez, Cristina Escudé o Helena Alcaraz, noms de contrastada solvència. I s'ha prescindit d'altres; Joan Rovira ha deixat Presidència. En Rovira és un personatge curiós; tots els alcaldes de la democràcia l'han tingut a prop en un moment o altre i tots, absolutament tots, l'han allunyat a més o menys distància, amb més o menys rapidesa. Ara està a Estratègia Corporativa, substituint Pere Montaña, forçat a la jubilació. Això de l'estratègia comença a ser objecte d'estudi a l'Ajuntament. En qualsevol cas, esperem que els canvis siguin a fi de bé i que el llegir no ens faci perdre l'escriure.