Prudència
Editorial

Prudència

21.10.2020 | 22:01

Proporcionalitat, congruència i oportunitat. Són els principis en els quals es va basar l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra durant l'1 d'octubre de 2017 segons la sentència de l'Audiència Nacional que ha absolt Josep Lluís Trapero, Cèsar Puig, Teresa Laplana i el terrassenc Pere Soler. La resolució, tot i que encara no és ferma i malgrat el vot particular de la magistrada, valida les decisions preses per la policia catalana i el seu comissari en cap en el sentit, diu també la sentència, que van ser producte de la prudència, ponderant els interessos en joc: integritat de les persones, alteració de l'ordre públic i compliment del mandat judicial. I hi ha un passatge especialment significatiu que fa menció que l'ús de la força contra ciutadans indefensos, persones grans o contra famílies senceres "no podia ser la solució per imposar l'acatament a l'ordenament jurídic, encara que fos legítim". Es tracta d'afirmacions de gran contundència que destaquen l'actuació dels mossos i, per tant, qüestionen indirectament la utilització de la força per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant la celebració del referèndum.

Es tracta d'una sentència més desitjada que esperada. El gran judici del procés contra els líders independentistes no aventurava una resolució tan contundent, tot i la confiança mostrada en tot moment per Pere Soler. L'advocat terrassenc no es va cansar de repetir durant la instrucció del procediment que tenia plena confiança en una sentència absolutòria gràcies al fet que ni la seva actuació ni la dels seus companys de banqueta complia els tipus delictius de la rebel·lió ni de la sedició, ni tan sols de la desobediència, però entre ells no hi havia una tranquil·litat absoluta.

La sentència s'ha llegit com un triomf de l'independentisme, però no perdem de vista que no exculpa els presos del procés. En primer lloc, queda clar que jutja fets diferents, per acció uns i per omissió els altres, i que d'alguna manera reafirma per contraposició la sentència del procés. Aquesta sentència de l'Audiència Nacional alleuja la situació, la destensa, però no soluciona res. Al contrari, encara genera una certa perplexitat davant la condemna a més de deu anys del conseller d'Interior en aquell moment, Joaquim Forn. És cert, però, que situa l'escenari en una altra pantalla, segurament més plàcida per als possibilistes.