Qui es fa càrrec de la reconstrucció?

Qui es fa càrrec de la reconstrucció?

11.10.2020 | 12:14

A diferència de la recessió econòmica mundial de 2008, l'impacte de la Covid-19 no té uns culpables tan fàcils d'identificar. Per molt que el president dels Estats Units, Donald Trump, s'escarrassi a dir que és culpa de la Xina, la pandèmia -com totes les pandèmies de la història de la humanitat- s'ha produït pels intercanvis propis d'una globalització que no és pas d'ara. La particularitat de l'actual, en tot cas, és la magnitud i, per tant, la rapidesa amb què s'ha difós.

Una causa global, doncs, amb uns impactes imprevistos per als que ningú no estava preparat, ni ho podia estar. Ni el sistema sanitari, ni l'escolar, ni l'economia. Com més t'acostes al risc zero, els costos de previsió es disparen exponencialment, i són insostenibles. I, si aquest és el panorama general, la situació local, a Terrassa i comarca, ha estat la mateixa de tot el món. Voler trobar culpables entre els gestors polítics, sanitaris, escolars o econòmics del daltabaix provocat per la pandèmia és tan legítim com inútil i absurd.

A Terrassa comencem a tenir algunes dades -tot i que és massa aviat per ser rigoroses- que ens acosten a la magnitud del drama econòmic. Segons un informe del Consell Comarcal al qual es referia Diari de Terrassa, a l'acabar el segon semestre d'enguany s'havia perdut un 9,4% de les empreses que es tenien en la mateixa data de l'any anterior. I si del juliol de 2019 al març de 2020 s'haguessin creat més empreses, cosa ben probable, la pèrdua per la Covid-19 des de l'abril podria ser encara més alta. Tampoc no sabem quin serà l'impacte final en l'ocupació. La pèrdua d'un 3,6% d'assalariats que un bon nombre d'ERTO impedeixen l'acomiadament dels que s'hi havien acollit per als següents sis mesos. Quan hagi acabat tot plegat, ja veurem quines empreses aguanten i quants es pot mantenir a la feina i si no es produirà una caiguda "en diferit" de l'ocupació. I el que sí que em costa de creure és que només hagi afectat el 0,5% dels autònoms, a no ser també que hi hagi hagut traspàs forçós d'assalariats regulars a autònoms.

En tot cas, si no és fàcil trobar culpables com al 2008 -allò de la bombolla hipotecària i financera, els bons escombraria, etc.-, sí que podem observar com es respon a la crisi. I, en aquest punt, diria que a Terrassa la patacada ens ha agafat en un moment baix, sense reflexos -més enllà de posar pegats- i sense tenir uns horitzons clars de com reconduir un model econòmic que ja feia anys que mostrava la seva feblesa. Fa anys que vivim d'un creixement demogràfic -afavorit per algunes condicions territorials avantatjoses- per al qual no hi ha pensat quina oferta laboral de futur es podrà oferir. No tinc dades precises per a Terrassa, però a Catalunya la població jove arribada de l'estranger ja ha arribat al 25% del total de joves. Tenim alguna projecció de la Terrassa en què d'aquí deu o quinze anys viuran els nois i noies que ara són a les nostres escoles? Sabem quina oferta d'ocupació -i de serveis sanitaris i d'escoles...- hauríem d'assolir per evitar no ja situacions de pobresa extrema com les que ara desborden Càritas, Creu Roja o el Banc d'Aliments, sinó nivells de cohesió acceptables per fer que sigui una ciutat on es pugui viure amb seguretat, confiança i harmonia?

Aquest tipus de desafiaments no poden només ser atesos per l'administració local, sinó que ja hauríem de tenir en marxa una gran comissió d'agents socials locals treballant-hi amb rapidesa. Ja no s'hi val a posar pegats ni a fer propostes de cara a la galeria. Calen estudis rigorosos i propostes agosarades de futur. En tenim? S'hi treballa? Qui hi ha? Qui ho lidera?