Coordinació
Editorial

Coordinació

05.10.2020 | 21:41

Dèiem en aquest mateix espai que la polèmica suscitada a Madrid durant les darreres setmanes, en relació amb les xifres de la pandèmia i les mesures a adoptar, pot provocar una relativització de les dades. Per exemple. Teníem entès que, si l'índex de risc de rebrot superava la xifra de 100, la situació entrava en una zona de risc que començava a ser preocupant. Si els polítics -no entrem, de moment, a valorar qüestions polítiques o ideològiques-, assessorats per científics, consideren que no s'han de prendre mesures dràstiques ni amb un índex de 500, podem pensar que el risc és certament relatiu i que s'està exagerant: "coses de polítics". Ara ens trobem que, per exemple, París, amb dades molt més benignes que Madrid, ha aprovat mesures molt més restrictives que la capital espanyola. Una vegada més hem de demanar unitat de criteris, però no només entre les autonomies espanyoles, sinó unitat de criteris a Europa.

A Terrassa, segons dades facilitades ahir, ens acostem a 350 en l'índex de risc de rebrot. El salt respecte a divendres ha estat molt important i sembla que ha estat provocat per un problema informàtic. Al Regne Unit ha passat una cosa similar: la incompatibilitat entre programes ha fet que una sèrie de resultats de proves PCR no s'hagi pogut incorporar a les dades generals fins ara per a la seva actualització. En qualsevol cas, com hem d'interpretar aquestes dades? Ens hem de preocupar? El sistema està funcionant bé? Com estan els CAP? Hi ha suficients rastrejadors? Els hospitals estan en condicions de resistir una segona onada? Cal insistir als ciutadans que no estem davant de cap broma? Les imprudències s'han convertit en un espectacle quotidià entre la gent jove i la que no ho és tant. Sí, és cert que una gran majoria de ciutadans porten mascareta i respecten la distància social, però el problema és que la minoria que no ho respecta pot estar provocant aquest augment de les xifres.

També veiem com trontollen les nostres conviccions relacionades amb el coneixement que tenim de la malaltia quan es publiquen manifestos signats per científics que qüestionen les decisions polítiques o estudis que alerten cada vegada amb més insistència sobre el risc de contagi per aerosols, és a dir, a través de l'aire a més del contacte. Cada nova alerta, cada nova polèmica, cada contradicció ens fan consolidar la convicció que qualsevol precaució que prenguem des de la individualitat és poca per defensar-nos dels contagis.