Compromís
Editorial

Compromís

01.10.2020 | 21:25

Esquerra Republicana ha obert un debat summament interessant. De fet, no es tracta d'una proposta nova, ja que la feia quan estava a l'oposició i el que avui és soci de govern era alcalde del PSC i també després de la seva dimissió. Es tracta de la participació de l'Ajuntament en projectes concrets juntament amb la Generalitat. L'exemple paradigmàtic és el de la construcció de l'institut-escola Sala i Badrinas. L'Ajuntament ajudaria la Generalitat amb 2,5 milions d'euros a construir el nou equipament educatiu, iniciativa que ha estat molt criticada per PSC i Ciutadans des de l'oposició (Junts per Terrassa va votar a favor).

L'argument contrari es pot resumir essencialment en el fet que l'Ajuntament no ha de finançar la Generalitat, sobretot quan es tracta d'un àmbit competencial de l'administració autonòmica, i per altra banda, que no es pot primar la capacitat de mobilització de la ciutadania. El segon argument és, almenys, motiu de reflexió si el comparem, per exemple, amb els equipaments per a la gent gran històricament reivindicats pels veïns de Sant Pere Nord i els barris adjacents. Es pot arribar a discutir, fins i tot, la prioritat i la d'Esquerra, en l'àmbit de l'educació, és molt clara. En qualsevol cas, la defensa que Esquerra fa del seu posicionament es refereix a la necessitat que els ajuntaments adoptin decisions proactives per impulsar, en aquest cas, ajudar a impulsar, projectes prioritaris per als municipis. Es tracta, doncs, de triar entre esperar la disponibilitat pressupostaria de l'administració superior, que es pot eternitzar (una altra vegada podem parlar de Sant Pere Nord) o donar un impuls als projectes amb un compromís que es materialitza en una important aportació econòmica. El debat és francament interessant, perquè els ajuntaments des d'aquesta premissa poden tenir un paper veritablement determinant, forçant la Generalitat a construir equipaments, avançant una partida de diners gens negligible.

En un altre àmbit, Esquerra, des de l'oposició, ja va proposar finançar el Consorci Sanitari de Terrassa, participat per Generalitat, Ajuntament i Fundació Sant Llàtzer. Els arguments eren similars. Si les competències sanitàries pertanyen a la Generalitat, per què l'Ajuntament ha d'assumir un cost que no li correspon? I en sentit contrari, si no hi ha un compromís dels municipis, hi ha sectors estratègics que es poden veure seriosament qüestionats. Sí, un debat molt interessant, que es pot recuperar quan es tracti d'impulsar projectes de conselleries dirigides per altres partits polítics.