Desconcert
Editorial

Desconcert

21.09.2020 | 21:55

La gestió de la pandèmia està generant situacions de gran complexitat que provoquen debat pel que inicialment podrien tenir, fins i tot, de contradicció. En realitat, arriba un moment en què no sabem exactament en quin escenari ens movem. Llegim i escoltem informacions i opinions que ja ens comença a costar desxifrar. Pugen els contagis, però decreix el ritme de nous positius o, al contrari, augmenta el risc de rebrot, però les dades semblen estabilitzar-se; els malalts s'ingressen abans i no es posen tan greus... Les notícies sobre el ritme d'aules confinades als col·legis no són gens tranquil·litzadores; ens recomanen no anar a Madrid, perquè representa que allà estan molt pitjor que aquí, però es pensa en noves mesures restrictives amb la qual cosa hem d'entendre que no anem massa bé i la paradoxa definitiva: si tots portem mascareta amb tanta disciplina com és que els contagis no paren de pujar.

Els empresaris d'oci nocturn estan al caire de l'abisme, els que encara no han caigut; els bars sobreviuen com poden, i el sector cultural no ha conegut mai una situació com l'actual. Es queixen, segurament amb una certa raó, que s'està produint un important greuge comparatiu, per exemple, amb les terrasses. Les distàncies i l'activitat en un bar o en un restaurant, o al transport col·lectiu, no tenen per què ser menys arriscades que el que s'ha de fer en una sala de teatre. Aquest cap de setmana ha tornat el teatre a Terrassa, estem d'enhorabona. L'única pregunta és fins quan. Esperem que a Catalunya gestionem les temporades de teatre, dansa i concerts millor que a Madrid. L'espectacle al Teatro Real de Madrid va ser realment vergonyós; les entrades de platea, les cares, es van vendre mantenint les distàncies de seguretat i per a les dels pisos superiors, les barates, no es va preveure cap distància.

Tot plegat va provocar la lògica protesta del "galliner" fins que es va haver de suspendre la funció. Pel que es veu, la falta de coherència és la nota dominant a Madrid.

I ens trobem amb un altre dilema: què és millor, un comandament únic contra la pandèmia o la descentralització? I amb això no només ens referim a la gestió a l'Estat espanyol, perquè a Europa està passant el mateix. L'únic que cada dia tenim més clar és que ens hem de responsabilitzar individualment de la nostra salut dintre de l'epidèmia.