Preocupació
Editorial

Preocupació

17.09.2020 | 22:02

Les dades de la pandèmia de Covid-19 ens situen com la tercera ciutat catalana amb més nombre de contagis als darrers set dies. La primera és Barcelona i la segona, l'Hospitalet. Segurament és l'ordre natural, a causa d'una qüestió de pura estadística: som la tercera ciutat de Catalunya i és lògic que la nostra estadística de contagis tingui una relació directa amb el nostre volum de població. Segurament molt més preocupats han d'estar a Girona, que ha estat la quarta en nombre de contagis la darrera setmana quan el seu volum de població és molt menor i la diferència amb Terrassa és mínima. En qualsevol cas, no podem estar tranquils. Els contagis són elevats a la ciutat i tot i tenir un índex 1, és a dir, cada contagiat transmet la malaltia a una persona, les xifres no deixen de ser preocupants, molt preocupants.

I, d'entre les xifres, hi ha una que destaca i que genera inquietud: el seixanta per cent de les persones que pateixen la malaltia, és a dir, sis de cada 10, són asimptomàtics. Per tant, sense saber-ho, aquestes persones estan transmetent la malaltia i si no es fan proves PCR i, el més important, si no es fa un seguiment a través dels rastrejadors, serà impossible tallar les línies de contagi. Aquest serà un element primordial per controlar una malaltia que, a hores d'ara, sembla del tot incontrolable. Els equips dels centres d'atenció primària estan fent un esforç extraordinari, no només fent PCR, sinó també fent seguiments per controlar contagiats i tallar línies de transmissió. El que no sabem és si en aquests moments els equips són suficients i en cas afirmatiu si ho seran en pocs dies.

Hi ha una diferència important respecte de la primera onada. En aquell moment vam assolir entre finals de març i començaments d'abril el pic, amb una evolució especialment agressiva que va omplir els hospitals i especialment les UCI. En aquesta ocasió, l'evolució no està sent tan sobtada, però el creixement de malalts és sostingut. Això permet als centres sanitaris treballar amb una certa previsió, però la impossibilitat de controlar la malaltia no fa descartable una nova situació, si no de col·lapse, sí de molt elevada ocupació als centres hospitalaris. Això té una repercussió amb visites d'especialistes d'altres especialitats, proves diagnòstiques, intervencions programades; en definitiva, el sistema sanitari en si. Mascareta, higiene i distància; no ens oblidem.