Quant, quan i com arribaran al sector del retail les ajudes europees?

Quant, quan i com arribaran al sector del retail les ajudes europees?

15.09.2020 | 21:43

S'HA aconseguit el tan esperat acord europeu que ens ajudarà a sortir, suposadament, de la crisi del coronavirus. Per primera vegada a la història de la Comissió Europea, aquesta s'ha endeutat per tal de finançar aquest fons de recuperació. Mesura sense antecedents, com a resposta a una crisi econòmica sense precedents.

Enfront l'eufòria de tots els líders polítics per haver aconseguit aquest acord, ens podria venir a la ment diferents pensaments, uns des d'una visió de veure el got mig buit i d'altra banda podem enfocar-ho des d'una perspectiva de veure el got mig ple. En el primer cas, la pregunta a fer-nos seria, tan malament estem com perquè hagin vist la necessitat de prendre una mesura tan excepcional? Mentre que en el segon cas podríem considerar que han après de la última crisi del 2008 i que han estat capaços d'adaptar-se al que requeria la situació. Cada lector que trií la visió amb què se senti més identificat o còmode, ja que de moment encara no sabem quina serà la gràfica de sortida d'aquesta crisi: de V, de U, de L o de W?

De moment sabem que la previsió actual del PIB reflecteix una caiguda d'aproximadament del 12% (dades Airef), que la compravenda d'habitatges cau un 53,7% (dades INE), i, que d'entre altres indicadors, la caiguda de vendes del comerç del centre de Barcelona, per posar un exemple, ha tingut un descens d'entre un 40% i un 50% (dades Comertia). Per la part positiva, sabem que Espanya rebrà del fons de recuperació europeu 140.000 milions d'euros, dels quals 72.700 seran ajudes directes (no s'hauran de retornar) i 67.300 milions d'euros serà en format préstec. Aquestes ajudes tenen com a finalitat principal estimular l'economia i fer front a la crisi del coronavirus, per tal d'aconseguir que la forma de la gràfica sigui el menys perjudicial possible, és a dir, que tingui forma de V i no pas de L.

Segons prediccions del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CE), es preveu una recuperació de l'economia estirada en el temps fins al 2023 i de comportament molt diferent per sectors. Oriol Amat, Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, el passat 12 de juliol en un article del diari l'Econòmic, apuntava quins serien els sectors que sortirien enfortits i quins serien els que patirien més aquesta recessió. Centrant-nos en el sector Retail, el comerç electrònic està a la part positiva de l'equació mentre que el comerç tradicional està a la part negativa, és a dir, estaria patint un descens important de vendes.

S'ha repetit per activa i per passiva, que el nostre comerç s'ha d'adaptar al nou temps i als nou hàbits dels consumidors. Hi ha empreses que tenen potencial econòmic com per portar-ho a terme, com per exemple els casos d'IKEA i de Mercadona, El primer, aposta per un nou format comercial i invertirà 150 milions per implantar-se en el centre de les ciutats, mentre que el segon aboca per una nova família de productes denominada "Listos para Comer", en la que invertirà 170 milions per incorporar aquest concepte en totes les seves botigues. Però que passa amb el petit comerç tradicional que no disposa ni d'infraestructura ni de recursos econòmics? Igualment, sí o sí, ha d'innovar. Entre altres mesures ha d'incorporar noves solucions digitals, tan online, com en el mateix punt de venda que millori l'experiència de compra dels futurs clients. A part de la nova tecnologia, han d'apostar per la formació i per als temes d'interès del nou consumidor. Per tant, no han de pensar només en termes de reducció de costos, s'ha de pensar també en noves línies de negoci i/o creixement, però per això calen diners.

Amb aquest objectiu, es fa absolutament necessari saber quina part d'aquests 140.000 milions d'euros aniran adreçats a ajudar de manera directa el sector Retail, que és un dels que més ha patit i que necessita una major transformació i actualització. D'igual manera, cal saber quan es podrà comptar amb aquests diners i sota quines condicions. S'ha de tenir present que per tal que aquestes ajudes europees es facin efectives, primer cada país dissenyarà i presentarà uns plans que deuran ser aprovats per majoria qualificada. Si existeix algun país que consideri que existeixen desviacions greus de terminis i objectius es pot requerir al president del Consell Europeu que es tracti el tema en el pròxim Consell Europeu, mentrestant els fons monetaris quedarien paralitzats per un termini màxim de tres mesos. Potser, no serà tot el ràpid que el sector de comerç requereix, i, mantenir vives les empreses és fonamental per la recuperació de l'economia, tal com és defensa des de la CE.

Si observem la crisi des d'un vessant positiu, podem veure com en aquestes situacions sorgeixen noves oportunitats de negoci que cal aprofitar. I per aquells que tinguin una visió més pessimista, es fa necessari recordar que totes les crisis han sigut i són finites, i, que després de la tempesta ve la calma.

* L'autora és economista, profesora d'Economia i Empresa d'Escodi