Mascaretes
Editorial

Mascaretes

15.09.2020 | 21:43

Hi ha una pregunta que presideix tots els debats entorn de la pandèmia i concretament amb l'elevadíssim nombre de nous contagis que s'està donant: com s'explica el rebrot que s'està generalitzant a l'Estat espanyol si som, probablement, el país més disciplinat en l'ús extern de la mascareta? La pregunta és molt senzilla i segurament la resposta no ho és tant. És realment paradoxal i la primera impressió podria ser que la mascareta realment no té una funció preventiva tan important com inicialment pensàvem, però s'ha fet públic un estudi que ve a donar una explicació.

L'informe ve a dir que tot i que és veritat que l'ús de la mascareta està extraordinàriament estès entre la població, també és cert que la seva utilització no és tan rigorosa com hauria de ser, perquè tenim la tendència a treure'ns la mascareta quan estem amb persones tant de la família com coneguts, quan ens trobem al carrer, al parc i, s'intueix, per descomptat, als domicilis particulars. És a dir, que mantenim un rigor estricte de cara a la comunitat, però entenem que no és tan necessari en el cercle més proper. És probable que sigui una reacció purament inconscient; per una qüestió relacionada amb un excés de confiança, pel fet de conèixer molt els nostres interlocutors o també per entendre que mantenir la mascareta és una actitud que mostra desconfiança envers la persona o les persones amb les quals estem. En qualsevol dels casos, cometem un error. No hi ha, en aquest moment, mostra més gran de consideració cap a la persona amb què compartim una xerrada, que mantenir la distància i la mascareta posada.

Un altre aspecte de l'estudi és el de la nostra actitud a bars i restaurants. Les conclusions són igual de contundents: no fem un bon ús de la mascareta. La nostra reacció instantània en un molt alt percentatge de vegades és treure'ns la mascareta només ocupar una taula i no tornar-la a utilitzar fins que marxem. Si és un lloc tancat i les distàncies de seguretat no són les adequades ens estem posant en risc. Igual passa a les reunions de joves i no tan joves a parcs i places.

Segur que no es tracta de la única explicació possible. Les situacions d'alerta moltes vegades incrementen la inquietud en forma rumors i llegendes urbanes que sempre s'exageren, però que tot i això, no sempre estan mal fonamentades. Cada vegada és més insistent el comentari sobre les persones que tot i ser conscients de ser positius, ho amaguen per mil i una circumstàncies.