Jovent
Editorial

Jovent

04.09.2020 | 21:05

Hi ha un titular al diari d'avui que pot generar sensacions enfrontades, sent, com és, una dada més o menys objectiva basada en l'experiència dels informadors de la Creu Roja: "El 70 per cent dels joves no compleixen les normes en l'oci nocturn". Es podria entendre que es tracta d'un retret que pretén criminalitzar els joves i l'oci nocturn, quan en realitat ens ho hauríem de prendre com una crida a la prudència, un recordatori que ningú, tampoc els joves, som immunes a la Covid-19.

De joves sempre hem tingut aquella sensació que res ens pot passar, que qualsevol mal queda molt lluny de nosaltres i l'entusiasme ens porta a adoptar una actitud que comporta conductes no sempre compatibles amb la seguretat. Aquesta és la crida que fan els informadors de Creu Roja a peu de carrer als joves que no observen les mesures de seguretat que es recomanen per prevenir contagis de Covid-19. L'oci nocturn no és dolent, no es pot criminalitzar, com no es pot criminalitzar els joves pel fet de ser joves, el que sí que hem d'advertir a joves i grans és que hem de ser responsables i cívics i que un contagi no només ens afecta individualment, sinó que posem en perill el nostre cercle immediat familiar i de contactes.

Les xifres de la malaltia continuen sent molt preocupants tot i que es vol veure una lleugera insinuació de descens a la corba de contagis. És necessari, per tant, fer una crida a la responsabilitat individual i també a la col·lectiva: hem de respondre com a societat. De la mateixa manera, les autoritats han de buscar l'eficàcia. En aquest sentit, fa pocs dies, en una roda de premsa del responsable de salut pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, que ha donat un tomb a l'estratègia a Catalunya, deia que coincidia un descens dels contagis a Terrassa amb el primer cribratge massiu i estaven esperant els resultats del que es va fer el cap de setmana passat per comprovar si es produïa un nou descens. Fer cribratges significa detectar positius que no estan controlats i amb aquest control es tallen les línies de contagis, per tant, l'efecte de progressió geomètrica. La qüestió és que, si es detecta una relació causal tan evident entre cribratges i descens de contagis, el camí és l'adequat. És per això que són tan necessaris els rastrejadors i tant és si són civils o militars. De fet, el president Torra ja ha dit que no renuncia a l'estat d'alarma ni als rastrejadors militars. No ens podem conformar a conviure amb la malaltia, tot i que hi estem condemnats de moment, sinó a aplicar les polítiques actives necessàries i, si els rastrejadors són necessaris i no en tenim suficients, els haurem de buscar allà on sigui.