Arxiu.
Editorial

Normalitat

23.07.2020 | 20:31

Ahir es va celebrar el ple extraordinari al qual s'havia de debatre i sotmetre a aprovació el Pla de mesures Socioeconòmiques - Pla de Xoc 2020. Lògicament es va aprovar amb el vot de la majoria de l'equip de govern i l'abstenció crítica dels partits de l'oposició. Hem de destacar per sobre fins i tot del document que marcarà el full de ruta de la recuperació econòmica de la ciutat, quant a l'Ajuntament es refereix, el to del debat. L'oposició va ser crítica, però no aspra i l'equip de Govern va defensar el seu document, però no des de la supèrbia, sinó des d'una saníssima humilitat no impostada. I si no va ser així, ens van enganyar a tots els que vam presenciar el ple telemàtic.

Pot sobtar que d'un ple tan important com el d'ahir destaquem per sobre del que es va debatre, el to del discurs dels diferents portaveus municipals. De fet, en condicions normals, seria fins i tot provincià, però si tenim en compte d'on venim, del que ha passat a les relacions polítiques a Terrassa, des de les passades eleccions, i especialment des de poc abans de la pandèmia, no podem passar per alt aquesta qüestió. Els ciutadans aspirem, i no és molt demanar, al que va passar al ple extraordinari d'ahir, a un debat polític, educat i serè, sense que això vulgui dir que no hagi de ser vehement i profundament crític tant des d'un cantó com de l'altra de la sala de plens. És bo per a la dinàmica de la política terrassenca i també és molt bo per a la ciutat.

Fins i tot es va parlar obertament de la participació de tots els partits en el futur pla estratègic, projecte que, com el mateix pla de xoc ahir aprovat, neix com a conseqüència de la crisi institucional que s'ha patit a la ciutat els darrers mesos, substituint el Pla de Ciutat. La maniobra de l'alcalde, davant la tensa situació creada ha estat molt efectiva, reconduint la situació cap a un escenari d'entesa i els partits de l'oposició entenen que no té sentit mantenir una situació de tensió permanent davant tres anys molt difícils de mandat que resten en un escenari de profunda crisi social i econòmica. És cert, l'equip de govern no necessita consens, però mai està de més, almenys, buscar-lo.