Transparència
Editorial

Transparència

30.06.2020 | 21:36

El suport explícit del líder d'Esquerra Republicana als regidors socialistes, Alfredo Vega i Marc Armengol, rebaixa molt la temperatura de la tempesta política que ha provocat la carta de dos veïns acusant ambdós d'insultar greument l'alcalde. Jordi Ballart entén que ja s'ha disculpat i dona per tancat aquest episodi reconduint hàbilment i amb bon criteri la caiguda inicial del Pacte de Ciutat amb un pla de xoc contra els efectes econòmics i socials de la crisi pandèmica. Però queden serrells que l'oposició no vol deixar passar. És evident que el paper de l'oposició durant aquest mandat perd el protagonisme que va tenir durant l'anterior a causa de la gran capacitat de maniobra que permet un govern majoritari, però si ja existia un cert malestar amb actituds d'alguns membres de l'equip de govern, no deixaran l'ocasió d'intentar debilitar-lo per un assumpte que presenta certes dificultats de comprensió.

Ja dèiem que el "multesgate", les multes, temporalment desaparegudes contra dos veïns que es van saltar el confinament a Can Roca tindria recorregut i ahir vam assistir a un altre episodi durant el ple municipal del mes de juny. Tot semblava indicar que existia una voluntat de tots de passar pàgina i superar la crisi institucional que viu la ciutat, però, les multes encara cuegen. Els partits de l'oposició pregunten perquè el regidor de Seguretat, Xavier Fernández Rivero com és que ell disposava d'una còpia de la carta dues setmanes abans que fos publicada i insisteixen a preguntar per què van desaparèixer les denúncies. L'actitud irònica i evasiva de Fernández Rivero va enervar els portaveus de l'oposició. I ara utilitzaran la comissió de transparència, circumstancialment presidida pel socialista Javier García per intentar posar negre sobre blanc sobre aquest fosc i sobre tot maldestre assumpte.

Fernández Rivero no va explicar el que va passar, perquè en realitat té poca explicació, igual que li va passar a la tinenta d'alcalde Lluisa Melgares, que va convidar l'oposició a utilitzar els jutjats per aclarir el tema. Al marge del recorregut judicial que pugui tenir, segurament discutible quan les multes han aparegut i els expedients han continuat endavant, està la qüestió política. Això no va de processos inquisitorials, sinó de transparència; en democràcia sempre ha d'haver-hi algú que respongui, perque sempre pot haver-hi algú que pregunti. No obstant això, tan lògic és que l'oposició vulgui llums i taquígrafs com que el govern vulgui passar pàgina, perquè és un tema francament incòmode, si més no.