Reunió de l'alcalde de Terrassa amb els portaveus dels grups politics amb representació a l'Ajuntament: TXT, ERC, PSC, C's i JXTerrassa al maig.
Editorial

Consens

16.06.2020 | 22:04

El Pacte de Ciutat, l'eina consensuada entre tots els partits polítics de Terrassa per sortir de la crisi està ferit. La setmana passada el PSC va abandonar els grups de treball com a conseqüència de l'enfrontament amb el partit de l'alcalde Jordi Ballart, Tot per Terrassa. Ahir es va produir al matí l'abandó de Junts per Terrassa i a la tarda Ciudadanos va decidir que no té sentit continuar quan el primer partit de l'oposició i Junts per Terrassa han decidit fer un pas enrere.

No perdem de vista que es tracta d'un abandó que inicialment sembla condicionat a una regeneració de les relacions polítiques a la ciutat. Els tres partits de l'oposició consideren que el nivell de crispació és inassumible i que no té sentit pactar amb el govern iniciatives de gran transcendència si no és en un clima de confiança mútua. I coincideixen en el fet que és l'alcalde Ballart qui té la clau per a normalitzar la relació entre partits, per a treure tensió. És per això que és possible que encara hi hagi esperança de recuperar la unanimitat si es produeix algun gest de l'alcalde i es pugui així salvar un pacte que ara ha perdut tot el seu contingut, també el simbòlic.

Durant aquest mandat no ha existit complicitat entre el govern i l'oposició. És cert que l'acció opositora del PSC, Cs i JxT està sent dura, però es podia esperar davant un govern amb majoria absoluta. L'anterior mandat tampoc no va ser plàcida i el govern era en minoria. Segurament tots tenen les seves raons per actuar com han actuat i segurament, els membres del govern tindran els seus arguments per sentir-se ofesos per alguna actuació de l'oposició. La qüestió ara és que es vol fer en una situació històrica par la ciutat a la qual es pot trencar un consens excepcional per culpa de, com va dir l'alcalde, "picabaralles entre partits".

En realitat es tracta de qüestions molt més profundes, però tots els actors, com ja hem dit en altres ocasions, han de reflexionar i decidir que volen fer amb la ciutat. L'enfrontament visceral entre Tot per Terrassa i PSC no pot condicionar ni l'acció de govern ni el futur immediat d'una ciutat que necessita més que mai de la unitat d'acció de les forces polítiques i les institucions, entitats i la ciutadania en general. Veurem si els partits són capaços de demostrar el grau de responsabilitat que la història els hi reclamarà posant per sobre, fins i tot de qüestions personals i, per descomptat, de partit, els interessos de la ciutat.