Racisme: res ens cau tan lluny

Racisme: res ens cau tan lluny

08.06.2020 | 21:33

De poc ens servirà indignar-nos contra el racisme institucionalitzat als Estats Units si no analitzem la seva presència a casa nostra i hi posem remei. Com a regidora de Ciutadania i Drets Humans he de dir que agraeixo profundament veure terrassenques i terrassencs mobilitzats a la ciutat per combatre el racisme i recordar-nos que el moviment global contra la discriminació racial nascut als Estats Units també ens toca a casa nostra. Les crisis són la tempesta perfecta per a l'extrema dreta per aprofitar les necessitats de la gent i manipular la realitat, fent témer a les persones que són "diferents" com una amenaça. No ho podem permetre.

Donald Trump ha passat de ser un personatge histriònic, perfecte per a una imitació d'un personatge al "Polònia", a la constatació del retorn del feixisme a la primera línia política i amb el perill (com ha passat ja a l'Estat espanyol) d'escorar tot el mapa polític cap a la dreta. La mort de George Floyd a mans de la policia que ha motivat el moviment d'indignació respecte al racisme institucionalitzat només és un símptoma d'un mal major en temps de coronavirus.

Les notícies passen però el racisme, la lgtbifòbia, l'aporofòbia... es queden i són les eines que empra l'extrema dreta per jugar al joc de la por i fer-se forta.

Que no són cosa nostra les morts diàries al Mediterrani de persones refugiades intentant entrar a Europa? O, més proper, la imatge de temporers dormint al ras a Lleida perquè no se'ls volia llogar una habitació? O, vaja, els comentaris diaris (diaris!) de persones a grups a les xarxes socials dedicats a la nostra ciutat on s'intenta propagar l'odi a la diversitat amb el discurs recurrent i mentider que les ajudes sempre beneficien "els de fora".

Doncs bé, ja n'hi ha prou. Durant aquesta crisi, per posar-ne només alguns exemples, la comunitat xinesa a Terrassa ha donat mascaretes i va tancar abans els seus negocis com a acció de responsabilitat o les comunitats islàmiques han donat material i ampolles d'aigua als hospitals terrassencs. Excepcional? No. Formen part de la ciutat i, com han fet altres entitats terrassenques, s'han bolcat en Terrassa perquè és casa seva.

És absolutament absurd que en ple segle XXI es pugui crear una polèmica perquè durant la pandèmia a Terrassa, com en altres ciutats, treballem per garantir que qualsevol persona pugui ser enterrada al cementiri municipal d'acord amb les seves creences. O bé, que vegis com es prejutja la comunitat musulmana per la celebració del ramadà sense conèixer els esforços realitzats per complir totes les mesures de confinament.

La nostra és una ciutat diversa, feta d'onades d'immigració de persones vingudes d'arreu cercant un futur millor. L'any 1950 no érem sinó 58.000 persones i avui superem les 220.000. I entre totes i tots construirem el present i el futur d'aquesta ciutat, treballant plegats com hem fet durant el coronavirus i definint conjuntament un projecte de futur on ningú sobri.

Des de l'Ajuntament treballem amb SOS Racisme en el marc de l'estudi "Terrassa sense racisme". Propostes per avançar en aquest camí amb un full de ruta per erradicar la discriminació en tots els camps. Però aquestes iniciatives només poden avançar si tenim la capacitat de sumar tota la ciutadania en la persecució d'aquests objectius. En aquest sentit, més enllà de manifestacions, recordeu que el servei d'atenció i denúncia per a les víctimes de racisme (denuncia@sosracisme.org) està operatiu a la nostra ciutat i ens ha d'ajudar a eliminar aquesta xacra entre totes.

Com bé diu la filòsofa Angela Davis, "en una societat racista no n'hi ha prou amb no ser racista, cal ser antiracista".

* L'autor és regidora de Ciutadania i Drets Humans