Final
Editorial

Final

28.05.2020 | 21:29

"Nissan. Los Japoneses" va ser la campanya de màrketing que va servir de targeta de presentació de la marca a i amb la que es va començar a escriure la història de la marca a Europa. Hi havia un cert sentiment d'orgull, de pertinença dels vells treballadors de Motor Ibérica quan van passar a treballar per "los japoneses". Nissan era el futur en un moment molt complicat de la vida econòmica i social catalana i espanyola. El futur dura el que dura i aquella història acaba aquí i acaba malament. La factoria barcelonesa de Nissan tancarà abans de final d'any, segons va confirmar ahir la direcció de la firma i deixarà al carrer poc menys de 3.500 treballadors i en perill a més de 20 mil. Perquè ens fem una idea del que significa Nissan a la indústria catalana, hem de tenir en compte que el sector significa el 10 per cent del PIC català i només Nissan, és l'1 per cent del PIB. Parlar del tancament de Nissan és parlar d'un canvi de model en la producció d'automòbils al món. L'aliança de Renault, Nissan i Mitsubishi és només una de les potes del nou escenari.

La reflexió és si aquesta situació es podia haver evitat i quin hauria d'haver estat el paper de les administracions, dels governs de Catalunya i Espanya en un procés que no culmina d'un dia per l'altre. Ara és lògic que tant a Barcelona com a Madrid es parli, fins i tot, de deslleialtat a la firma japonesa, que s'amenaci amb un cost del tancament de mil milions d'euros i que faran tot el que es pugui i més per impedir el tancament definitiu. Un dels membres del comitè d'empresa deia ahir: "Ens han deixat morir" i segurament aquesta pot ser la clau de la situació. Nissan a Barcelona va marcar un camí diametralment oposat al de Seat a Martorell i el resultat és exactament oposat, amb la paradoxa que a Valladolid ja s'estan fregant les mans, pensant que poden rebre la producció dels dos models més populars de Nissan, el Qashqai i el Juke, que es fan al Regne Unit i que poden tenir problemes aranzelaris amb el brexit. Això significaria per Castella Lleó uns tres mil llocs de treball directes de nova creació.

Nissan mor d'inanició i el que no ens podem ara és lamentar-nos per una situació que hagués necessitat previsió i planificació, que és, en definitiva el que han de fer els governs. I no es tracta només dels governs actuals. Com diem, Nissan no mor de cop i volta. Ens en sortirem.