Normalitat
Editorial

Normalitat

27.05.2020 | 21:40

La nova normalitat serà qualsevol cosa menys normal. Ho vam poder comprovar ahir a la reobertura del mercadal dels dimecres, ara essencialment alimentari, sense aglomeracions i les crides dels venedors esmorteïdes per les mascaretes. No hi ha cap aspecte de la vida quotidiana, ni tan sols a la intimitat de la llar, que no s'hagi vist condicionat per la pandèmia. No parlem de qüestions relacionades amb l'economia o aspectes socials de la situació, sinó d'activitats quotidianes.

La nostra relació amb l'entorn més immediat variarà, ja ha variat, almenys durant un curt termini, i no ens atrevim a dir com de curt serà aquest termini. No només es tracta de les mascaretes, convertides en una part més de la nostra indumentària i fins i tot un nou element de moda (hi ha comerços que venen mascaretes per a casaments i festes en general), es tracta del que fem, del que sentim i de com ens relacionem. No sabem si es tornarà part de la nostra quotidianitat la prevenció a saludar coneguts i fins i tot familiars. Fins quan estarà un net que ha patit la Covid-19 sense acostar-se gaire al seu avi per molt que li hagin dit que la malaltia ja no la pot contagiar? Si ens hi fixem, no representa el més mínim problema per a nosaltres fer una llarga cua a la porta d'un establiment; rentar-nos les mans amb gel hidroalcohòlic o pagar una petita quantitat amb targeta per evitar manipular diners no representa una incomoditat. Fins i tot, ens dóna seguretat comprovar que un comerç adopta mesures preventives que en un altre moment ens haguessin semblat intolerables. Abans, als comerços d'alimentació no ens agradava gens comprovar com algú grapejava la fruita per deixar-la a la caixa i ara ens indigna de tal manera que ens atrevim a cridar l'atenció a l'inconscient insolidari que ho faci. I no sabem encara com s'organitzaran les nostres vides en relació amb l'escola dels nostres fills.

No, res de normalitat i segurament és hora que entenguem que la nostra relació amb el medi ambient ha de ser una altra, que el món ha de ser sostenible o no serà, que ha arribat un moment en què ens hem convertit en l'element estrany que distorsiona l'equilibri. Ens ha de fer pensar veure com la natura s'obre pas a les voreres, com els animals del bosc busquen guanyar terreny a l'asfalt o els grans peixos s'acosten a les platges. Això, que en algun moment hauria estat normal, ara no ho era gens. Ens en sortirem.