Protagonistes
Editorial

Protagonistes

25.05.2020 | 21:36

Les grans protagonistes de la fase 1 són les terrasses de bars i restaurants. Sempre es diu que no valorem el que tenim fins que ho perdem. La diferència dels carrers entre diumenge, fase 0,5, i ahir, fase 1, és substancial. Molts ciutadans tenien ganes de gaudir d'una xerrada amb amics i familiars en una terrassa, compartint un cafè o un refresc. La Plaça Vella, a la tarda, era la dels grans dies, invitava molts a tornar a viure el carrer amb una certa normalitat i altres a alarmar-se per la relaxació de moltes persones amb les mesures de prevenció del contagi.

Sí, la ciutat viu una mica més des d'ahir, però la imatge de la Plaça Vella, del Vapor Ventalló, d'algunes zones de la Rambla o del Passeig no és la de tota la ciutat, ni la de tot el centre. L'animació d'algunes zones no ens ha de fer perdre de vista que només han obert 100 terrasses de les 500 que tenien permís i, per tant, possibilitat de reobrir els negocis. El de la restauració és, junt amb el del comerç, probablement el sector més castigat per la crisi provocada per la pandèmia. No a tots els bars i restaurants els surten els números per decidir tornar a la feina quan han d'obrir només la terrassa i amb limitacions importants del seu aforament. Que després de setanta dies de confinament hagi obert només un 25 per cent dels establiments que podien fer-ho ahir és, per tant, una proporció suficientment il·lustrativa de la dimensió de la crisi que està generant el coronavirus. I la "nova normalitat" ens dirà finalment quants negocis tornaran a obrir i quants es quedaran pel camí; aquesta és la gran qüestió al sector de l'hostaleria.

La reconstrucció de la ciutat va més enllà de la superació de les fases de desescalada del confinament. No estem a la mateixa ciutat que vam deixar el 14 de març i haurem de lluitar molt per recuperar el que quedi d'ella. No volem dir amb això que no ens en sortirem; totes les societats s'han refet de totes les crisis que han patit, només es tracta de fer constar que la recuperació econòmica i social després de la crisi sanitària no arribarà en un tres i no res. La intervenció de l'Estat es fa més necessària que mai, molt més que amb la crisi de 2008, i els ajuts que ha destinat fins ara són del tot insuficients. Ens en sortirem.