Arxiu.
Editorial

Organització

22.05.2020 | 21:53

Dilluns entra Terrassa a l'anhelada fase 1. Ens ho prenem com una fita, com una mena de manumissió del dogal del confinament. En realitat no ho és tant; no ens trobarem tan alliberats com pensem i sí que podem, fins i tot, ser víctimes de la confusió que comença per saber en quines situacions ens hem de posar sense excusa la mascareta fins a quins són els nostres límits territorials per fer desplaçaments.

En relació amb les mascaretes, no acabem de tenir clar què hem de fer, si és obligatori portar-la sempre caminant o conduint. El marge d'interpretació pot generar problemes de criteri.

Les franges horàries es mantenen, però perden bona part del seu sentit a la fase 1. Les terrasses dels bars s'han convertit en referent i la seva obertura entra directament en contradicció amb l'intent de reactivació de la restauració. Si només podem sortir de 6 a 10 del matí i de 8 a 11 de la nit, les terrasses només les podran gaudir els nens, de 12 del migdia a 7 de la tarda; la gent gran no s'ho podrà permetre, perquè prou tindran els majors de 65 anys amb anar a comprar i caminar una estona de 10 a 12 i de 7 a 8 de la tarda.

L'altra gran fita de la fase 1 és que ens podrem reunir en grups familiars o d'amics d'un màxim de deu persones. Qui tingui un menjador o una terrassa que permeti mantenir els dos metres de separació entre cada persona haurà d'organitzar la trobada mirant el rellotge: un esmorzar a les 6 del matí per sortir abans de les 10 perquè ens doni temps de tornar a casa; si fem dinar, hi haurem d'anar d'amagat o simulant que anem o venim de comprar i allargar la sobretaula fins a les 8 del vespre per estirar les cames a l'hora del passeig i tornar a casa. Si triem un sopar, hem d'anar ràpid, perquè difícilment podrem justificar tornar a casa més enllà del toc de queda de les 11 de la nit. Si tenim gos o nens tindrem més capacitat organitzativa.

Els desplaçaments són també un problema, perquè vam pensar que la distribució territorial per regions sanitàries ens permetria fugir dels referents provincials i no només seria més nostrat, sinó molt més pràctic, però no podem anar a Barcelona si no és a treballar, i tampoc podem anar a la torre o a l'hort de Vacarisses, que pertany a la Regió Sanitària Catalunya Central. Pitjor ho tenen a Castellbisbal, municipi que pertany a les regions sanitàries Nord i Sud al mateix temps. Si obren el parc natural, el GPS serà imprescindible, perquè haurem de tenir clar si hem d'anar a Sant Llorenç del Munt o a la Serra de l'Obac o, en qualsevol cas, on és la frontera entre la Regió Sanitària Metropolitana Nord i la Catalunya Central. Ens en sortirem.