La crisi de les nostres vides

La crisi de les nostres vides

23.05.2020 | 09:55

Cada generació té la seva crisi, el seu moment de màxima dificultat. És llei de vida, em deien a casa els meus avis, quan m'explicaven la guerra i la repressió de la postguerra. El mateix em van explicar moltes persones que havien lluitat contra el franquisme: els meus pares, amics, tants companys i companyes... I així ha estat: aquesta és la crisi de les nostres vides, de les vides d'unes quantes generacions de terrassencs i terrassenques.

Mai no ens hauríem pogut imaginar que un virus fos capaç de posar en crisi el nostre model de vida, la nostra societat, l'economia, la feina, l'educació...

I aquí estem, després de dos llarguíssims mesos de confinament i de precarietat, de lluita fins a l'esgotament, començant a sortir de les nostres cases, reactivant empreses, botigues, serveis... I retornant l'Ajuntament a una relativa normalitat, després de moltes setmanes de funcionament sota una pressió altíssima.

No estem tornant, perquè no hem marxat mai. Hem estat al peu del canó les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Hem pres més de 200 decisions urgents en les pitjors condicions, hem tingut encerts i errors, hem fet tot el possible per estar al costat d'absolutament tothom...

I ara toca recomençar, recuperar, reconstruir, reprendre, resituar, refer, repensar, reimaginar... I sobretot, sobretot, retrobar-nos.

Encara que sigui a dos metres de distància i amb mascaretes, l'important és retrobar-nos.

Aquests dos mesos llargs de crisi sanitària han estat duríssims. Tenim moltes persones que ens han deixat per sempre, persones que han estat molt malaltes, famílies ferides emocionalment, persones que ho han donat tot al servei dels altres... Hem de guarir les ferides, ens hem de donar les gràcies, ens hem d'abraçar (encara a distància) i ens hem de mirar als ulls.

Ara toca dir-nos que d'aquesta crisi ens en sortirem.

I que ho farem totes i tots junts.

I arremangar-nos i anar per feina, sumant, sempre sumant, i desactivant totes les temptacions de restar i dividir.

És el moment de la unitat.

Qui no ho entengui s'equivocarà d'història i es quedarà en via morta. Aquest moment històric no va de personalismes ni de partidismes ni d'egoismes. Va de generositat, d'esperit constructiu, de solidaritat, de fer pinya.

Terrassa no ha tingut una història fàcil. Hem hagut de fer front a moltes tragèdies, a crisis de tota mena, a reptes formidables. I sempre ens n'hem sortit amb un gest molt senzill i molt poderós: agafant-nos els uns als altres de la mà i tirant endavant.

Aquesta és la força de Terrassa que hem de despertar. La força que ens farà ser més que mai una sola ciutat, cosa que no érem fins ara.

Aquí no sobra ningú, aquí hi ha lloc per a tothom, amb respecte, igualtat i llibertat.

Aquesta és la clau per sortir de la crisi, guarir abans que res les ferides i aprofitar totes les oportunitats que tenim al davant. És un gran tòpic, en sóc conscient, però després de les crisis apareixen oportunitats.

No canviarà tot, però tampoc tot continuarà igual.

Tenim al davant nostre un nou horitzó.

És la nostra oportunitat històrica per construir una nova ciutat i per donar-nos un nou futur. Hem de crear feina, riquesa i oportunitats amb generositat i visió. Hem de preservar el benestar, la qualitat de vida, la dignitat, els drets humans. Hem de fer un salt endavant amb la Revolució Verda, pas a pas, però amb molta ambició: el medi ambient i la sostenibilitat estan plens d'oportunitats de tota mena. Hem d'insistir en la tecnologia digital, en la ciència, en la innovació, en la universitat...

Hem de donar el màxim protagonisme a l'educació, a la cultura, a l'esport, convertir-los en eines de progrés personal i col·lectiu. Hem de fer possibles pactes i acords a molts nivells, hem de canviar prioritats a l'Ajuntament, hem de resistir uns mesos que seran difícils i posar les bases d'un futur esperançador.

Hi ha molta feina i hi ha moltes mans per fer-la.

Quan siguin grans, ja començo a saber què els explicaré als nostres fills i filles sobre aquesta època... Les petites i grans històries d'aquesta crisi, les lliçons que en surten, tot el que la crisi diu de nosaltres, dels nosaltres que som ara i dels que serem en un futur diferent.

Els explicaré, no en tinc cap dubte, que ens vam donar la mà, tots i totes, i vam avançar pas a pas cap a la Terrassa del futur, la millor Terrassa que vam ser capaços d'imaginar i de construir, pensant en nosaltres i en les generacions que vindran.

* L'autor és alcalde de Terrassa