Tensió
Editorial

Tensió

17.05.2020 | 11:09

Estem perdent tensió. Sí, és cert que cada vegada hi ha més gent que porta mascareta pel carrer, però es respira una certa relaxació. Estem perdent tensió, com si perdéssim la por al coronavirus. Només hem de veure els carrers quan arriba l'hora del passeig. No és normal tanta efervescència. Preocupen molt els grups de joves que fan esport en grup, els que es troben a parcs i places o els ciclistes que circulen en grup per les carreteres, que no se sap ben bé a on aniran si no poden sortir del terme municipal. I també els pares que es troben amb amics a les places per petar la xerrada i deixen els nens jugar com si res passés, oblidant que la sortida és per passejar.

I seguim en fase 0, o en fase 0,5 ara, i encara ens ho posen més difícil. És probable que la confusió en el que podem i no podem fer contribueixi a fer-nos perdre tensió i que l'esforç ens frustri. Aquesta setmana lloàvem els criteris purament sanitaris d'incorporar territoris a les diferents fases i són raonables i els defensem, perquè no cal córrer, però mirem les dades i sentim una certa frustració. Terrassa només té sis persones a les UCI i 66 malalts de Covid-19 atesos als nostres hospitals (no oblidem que no tots els pacients de Terrassa són de la ciutat), i només queden 58 persones ingressades a planta. És cert que el degoteig esfereïdor de les defuncions es manté amb una mitjana d'un mort diari a la darrera setmana, però les xifres són francament esperançadores. De fet la taxa d'afectats per cada cent mil habitants és baixíssima, per sota de 30, i molt per sota d'altres territoris que han passat a la zona 1 i que segurament hi haurien d'haver passat a començaments d'aquesta setmana. No es tracta d'una reivindicació. Si els experts diuen que no podem passar de fase, nosaltres som diligents i disciplinats, només es tracta d'una descripció objectiva de la situació.

Quina és llavors la diferència? La resposta està sempre a Barcelona. Som gregaris de la gran urbs; la mobilitat amb la capital continua sent extraordinària i el nostre futur està lligat irremeiablement a la ciutat que sempre ens crida. Estem vinculats per una mobilitat imprescindible que ens fa formar part de la conurbació barcelonesa, però estem a la Zona Tarifària 3, no ho oblidem. No trobem la manera de sentir-nos còmodes amb Barcelona. També hauríem d'aspirar al que pugui ser bo per a nosaltres de la capital, però, sobretot, a tenir veu. Ens en sortirem.