Arxiu.
Editorial

Pròrroga

07.05.2020 | 08:40

Finalment s'ha aprovat al Congrés dels Diputats una nova pròrroga, la quarta, del decret d'estat d'alarma, que havia de ser l'eina miraculosa que ens trauria de la crisi i s'està convertint en objecte d'agra controvèrsia. De la votació d'ahir es poden treure diverses conclusions. La primera és que el Govern que presideix Pedro Sánchez ha hagut de treballar de valent per arribar a acords i que, si s'hi posa, en sap. És a dir, s'ha adonat que el seu tarannà individualista no és massa recomanable en una situació de feblesa com la seva. Si no es disposen de majories, no es pot imposar una política de fets consumats.

PNV i Ciudadanos, per motius diversos, van acabar votant afirmativament a la proposta, canviant la seva posició, després de negociar diverses condicions. Un en plena voràgine preelectoral i l'altre en un viatge de tornada al centre. És curiosa la fugida de personatges tan significats de Ciudadanos, com Juan Carlos Girauta, dient que no havien treballat tant per convertir-se en un partit frontissa. Si tenim en compte que tant de treball va deixar el seu expartit amb deu escons, es podria pensar que la feina no va ser tan bona. En qualsevol cas, la refundació de Ciudadanos donarà per a molt.

La posició del PP és de més complexa explicació. La formació que lidera Pablo Casado, almenys formalment, té un problema a l'esquerra amb el PSOE i un, segurament que més greu, a la dreta amb Vox. Recuperar terreny per un cantó i consolidar-se a l'altre és una tasca complicada. Tot i que el PP va anunciar un no a la pròrroga, va optar finalment per l'abstenció, com a exercici de responsabilitat i com a ultimàtum.

ERC, per la seva part, va votar no. Va votar contra la falta de diàleg del Govern i com a toc d'atenció de com de difícil tindrà Pedro Sánchez de completar els quatre anys de legislatura si ignora la necessitat que té dels vots de la formació independentista. La posició d'Esquerra també s'ha de llegir en clau preelectoral. Ha arribat el moment de marcar distàncies. De tota manera, haurem de veure si el Govern de Pedro Sánchez és capaç de teixir noves alternatives al Congrés, especialment de cara a l'aprovació dels pressupostos de l'any que ve. Ens en sortirem.