Responsabilitat
Editorial

Responsabilitat

06.05.2020 | 08:37

Segurament hem de relativitzar menys i ser honestos amb nosaltres mateixos: a tots ens sembla una barbaritat el que veiem quan arriba l'hora del passeig. No podem menys que pensar que hi ha molta gent; que, en general, veiem una certa laxitud a l'hora de posar en pràctica les mesures preventives per evitar contagis; que estem en risc; que d'aquí un parell de setmanes hi haurà un repunt de contagis i que dintre de tres setmanes començaran a pujar els ingressos als centres hospitalaris. Una altra cosa és que realment sigui així, que sigui tan greu com ho veiem.

Els primers dies vam patir una mena de "síndrome d'Estocolm". Vam pensar que no era per tant, que molta gent havia traslladat al carrer la mentalitat de "policia de balcó" i jutjàvem a molta duresa l'actitud d'alguns pares en sortir al carrer amb els seus fills: dos progenitors junts, sense respectar distàncies i grupets petant la xerrada mentre els nens jugaven junts sense cap mena de precaució. Doncs això es dóna cada dia. És cert, no és tothom, però hem de reconèixer que és molta gent. I ara, que sortim tots, hem de convenir que no es respecten les franges horàries, que sortim a fer esport en grup amb excessiu entusiasme, que molts grupets d'adolescents queden als parcs, que estem més temps xerrant que passejant, que no tenim, consciència en definitiva del que ens estem jugant.

Els professionals de la sanitat estan indignats, no entenen res. No comprenen per què ells s'estan jugant la vida a les UCI i nosaltres no respectem les normes en un moment d'una importància extraordinària dintre del procés de desescalada del confinament. I no entenen com hi ha comentaris comprensius, que diuen que no és per tant, que hem de ser més tolerants amb la voluntat de la gent.

Doncs no, no hem de ser tan tolerants i hem de ser respectuosos amb els demés i amb nosaltres mateixos, perquè ens juguem la salut, la vida i les nostres economies. Estem en mig d'una catàstrofe sanitària, social i econòmica i encara no hem sortit i si les xifres de contagis repunten, les conseqüències seran encara molt més greus. Mirem les xifres d'infectats, ingressats i contagiats i sembla que no vagi amb nosaltres; mirem les xifres de l'atur i sembla que no ens puguin afectar. Ni el virus és una broma ni els ERTO tampoc i només es tracta de ser essencialment responsable. Per què costa tant? Ens en sortirem.