Covid-19, crònica de 16 dies

02.05.2020 | 04:00

El meu nom es Josep Valls i Cardús. Tinc 67 anys i exerceixo com a metge des dels 23 anys.

Les persones que habitualment gaudim de bona salut, ens costa acceptar que un dia podem estar malalts, la última setmana de març, vaig tenir febre, tos seca i sobretot sensació d'ofec, de tipus progressiu. Fets tots els passos recomanables (061, paracetamol, repòs) i vist que no millorava, vaig decidir, el dimecres dia 01-04 a contactar amb el 112.

Em portaren en ambulància al servei d'urgències de l'Hospital Universitari de Mútua de Terrassa.

Vaig tenir la gran sort de ser atès de pressa i donat el meu estat, els facultatius em van ingressar i començar a tractar-me. El meu diagnòstic era molt greu: pneumònia bilateral per Covid-19.

Després de 3 dies de lluita en el box 29 d'urgències, sempre sota una intensa observació del personal sanitari, veient que el meu cos responia molt bé a tot el tractament decidiren traslladar-me a la planta 14 (1412-C).

Allà vaig passar 7 dies i per necessitats del servei em traslladaren a la planta 10 (1015-A), on vaig passar els últims 6 dies fins a l'alta medica el 16.04.2020.

Vaig tenir un bon company d'habitació. José Antonio de 62 anys. Amb ell, hem compartit patiments, però també moltes alegries i vàrem saber en tot moment valorar la part positiva dels nostres processos, pràcticament sobrepossables l'un a l'altre. Ell va rebre l'alta 24 hores abans que jo.

Tota aquesta història, no ha estat cap heroïcitat; centenars, milers de persones han passat pel mateix procés i alguns d'ells, dissortadament no han pogut explicar-ho.

En la vida, de tot se'n pot aprendre. Jo, destacaria dues coses importants i que crec que podrien servir de molta ajuda als qui es trobin en aquesta situació: la primera, molt important, no perdre la fe. Pensar sempre en uns ideals, en un futur, pensar que encara tenim molt a fer, tenim moltes il·lusions per fer realitat. Això dóna molta força i ajuda a superar totes les dificultats.

La segona, importantíssima: obediència cega i total als professionals sanitaris: metgesses, metges, infermers e infermeres, auxiliars, laboratori, radiologia, administratius, personal de neteja...

M'han demostrat des de l'altra banda (pacients) han fet un equip "súper professional". Cadascú des del seu lloc. Actuant sempre amb tot criteri, seguretat i coneixements. M'he adonat que tenim un gran equip sanitari. M'he sentit sempre segur i a ells els dec la meva curació. Una gran dosi de paciència i una gran humanitat, donant sempre un excel·lent servei, fruit d'aquesta meravellosa professió que és la medicina per curar els aspectes no sols físics sinó també psicològics de l'ésser humà.

A tots ells, sense oblidar-me'n de cap, els hi dedico aquestes senzilles lletres. Necessitaria pàgines senceres per explicar el que cada dia fan a l'hospital.

Un detall important: Durant tot el meu ingrés, inclosos els dies festius, han tingut el gran detall de trucar per telèfon als familiars dels pacients ingressats. No sabeu, el que això s'agraeix, si afegim els efectes de la solitud del confinament domiciliari i no poder veure als éssers estimats que estan ingressats als hospitals.

Dono les gràcies a la meva esposa, als meus 3 fills, a les seves parelles, als meus 3 néts, als meus familiars, companys, amics, veïns, que m'han demostrat un cop més que en la vida, sempre val la pena sembrar si esperes una bona collita, el vostre suport i l'ajut que heu donat a la meva esposa, no té preu.

El dia a dia, poder estar viu, i l'ajut de tots, anirà millorant la meva salut i a poc a poc amb molta dosi de paciència superarem aquesta epidèmia i les que calguin.

Per cert, gràcies per seguir-me trucant diàriament des de l'hospital i preguntar-me la meva evolució.

Per acabar, dues paraules:

Moltes gràcies!

Sempre us portaré dins el meu cor.