Valors

Valors

14.04.2020 | 09:10

Estem tos una mica nerviosos amb la gestió del confinament; especialment els polítics. Fixem-nos en el to. Els representants del partits de l'oposició al governs locals, autonòmics o estatals no saben amb exactitud quin ha de ser el seu discurs, però, sobre tot, quin ha de ser el to a utilitzar. Estan en aquell terreny de ningú, dialècticament parlant, al qual una inflexió per excés o per defecte els hi pot situar al terreny de la debilitat o al de la manca de compromís que es pugui confondre amb la insolidaritat. No volen que es pugui desprendre de la forma que tenen d'exercir el seu dret i la seva obligació de ser oposició i alternativa que són excessivament permissius o cruelment intransigents; gestionar la lleialtat institucional és complicat.

I a Terrassa? Doncs els tres partits de l'oposició, PSC, Cs i Junts per Catalunya, han estat discretament confinats fins la setmana passada, quan van emetre un comunicat conjunt criticant l'actitud del govern que presideix l'alcalde Jordi Ballart per no mantenir el debat polític durant la crisi i demanava la recuperació de la "normalitat democràtica".

Aquest mitjà no és sospitós de regalar elogis ni de castigar gratuïtament institucions o partits a la ciutat. Entenem que l'exercici del periodisme ha de ser, entre altres qüestions, analitzar, fiscalitzar i informar amb rigor sobre l'acció de govern a la ciutat. Sense entrar en detalls, que es podria, per comentar estils, sempre subjectius, hem de dir que la gestió de la crisi a la ciutat l'entenem com a molt bona i eficaç. L'equip Ballart no s'ha posat de perfil, sinó tot el contrari, prenent decisions de tot tipus, molt transversals per contribuir en la mesura del possible a pal·liar una situació excepcional, extremadament complicada.

Es fa difícil trobar mesures importants que s'haurien d'haver adoptat i que no s'hagin adoptat. Dit això, des del sincer convenciment, és cert que les coses es poden fer de moltes maneres i que durant quatre setmanes es podia haver mantingut un major contacte amb l'oposició. No costa res el gest; es més, seria no només higiènic, sinó una mostra de lideratge implicar a tots els partits en la gestió de la crisi, buscar la suma i la complicitat, més enllà de respondre preguntes. Tot i això, de vegades, però, s'utilitzen expressions que poden semblar excessives; una crida a "recuperar la normalitat democràtica" sona massa dur pel que ha estat únicament una manca de sensibilitat, segurament reprovable, però molt lluny de la pèrdua de valors democràtics que destil·la l'expressió. Ens en sortirem.