Arxiu.
Editorial

Respecte

03.03.2020 | 04:00

Els portaveus dels grups municipals es van reunir per posar pau al ple. L'inici del mandat ha estat complicat. Una part de raó té el líder d'ERC, ara al govern, Isaac Albert, quan diu que "tots ens hem de ressituar" després del canvi d'alcalde i d'executiu local. A la reunió dels portaveus, en què va assistir l'alcalde, a qui s'ha demanat un paper d'àrbitre als plens municipals, el mateix Jordi Ballart va reconèixer que les relacions entre la seva nova formació, Tot per Terrassa, i el seu antic partit, PSC, han estat tenses i aquesta tensió ha generat un caldo de cultiu poc favorable a un debat polític serè i respectuós.

En realitat, al marge d'un to especialment agre de vegades, els dos episodis més polèmics han estat les acusacions de masclisme i de racisme des de l'equip de govern contra regidors dels grups de l'oposició. I el desagradable de la situació va ser més la discussió posterior de si les acusacions estaven o no fonamentades que el moment mateix. En qualsevol cas és bona la reflexió dels portaveus per trobar entre tots el to adequat dels debats públics.

Esperem que la voluntat de relaxar les formes no rebaixi el contingut del debat, que no per agre ha de ser interessant i no per plàcid ha de ser avorrit. El secret està en l'equilibri del to i la solidesa de l'argumentari.

Els plens municipals, tal com deia l'alcalde Ballart a la reunió amb els portaveus, tenen un component de teatralitat, de posada en escena del dissens legítim que ha de presidir el debat polític i els representants municipals parlen, no només per als seus adversaris o correligionaris polítics, sinó també per a la ciutadania i és precisament el fet d'ultrapassar les parets de la sala de plens per arribar als terrassencs el que dóna valor a les seves intervencions.

Es va fer esment al to al qual es va arribar a l'anterior mandat. Si per alguna cosa passarà a la història el mandat 2015-2019 serà, sens dubte, per la duresa immisericorde de l'oposició envers l'equip de govern i la defensa d'aquest contra un foc creuat que a vegades era difícilment suportable. També es van sobrepassar límits poc recomanables tant a les sessions plenàries com també a comissions informatives. No es tracta de comparar estils ni d'enyorar aquell nivell d'enfrontament, però és cert que no existia entre partits res comparable al que hi ha entre Tot per Terrassa i PSC; el diagnòstic de l'alcalde va ser bo.