De veritat ara hem d'estudiar ciència i enginyeria?

27.12.2018 | 01:09

Darrerament els nostres governs han volgut explicar-nos, que hi ha poca representativitat de dones a la ciència i a la tecnologia. I ara, totes les institucions estan preocupades per el tema, i no estalvien esforços en comunicar que important és que les nenes estudiïn informàtica, ciències o enginyeria. Les recerques realitzades fins al moment, diuen que les noies creuen que els nois són millors en la tecnologia, i els anuncis volen convèncer-nos que nosaltres també ho podem fer.

No dic que això no pugui ser així per una banda, però, que passaria si això tingues un matís... que passaria si en realitat, nosaltres no ho volem fer... volem?

Per que no fem un pas enrere i ens ho mirem d'es d'una perspectiva mes global?

De veritat ara hem d'estudiar ciència i enginyeria? Es això el que ens agrada?

Necessitem opcions del mateix nivell que les que ara enarborem! Per que hem d'obrir-nos pas darrera de tot allò que fa el gènere masculí? No podríem auto definir-nos soletes? Igual les dones no estudien enginyeria per que majoritàriament no els agrada? Quantes noies veieu jugant amb play's o amb wii's? Igual ens agraden altres coses que la nostra societat no valora? Igual hem de lluitar per posar en valor aquelles ocupacions que ens agraden, i no passar-nos la vida valorant les que fan els altres?

Ara vaig a caure un tòpic, però: que passa? Que cosir no es glamorós? O llegir? No es modern? Que les infermeres no en saben tant com els metges? Que s'estudia infermeria per que no s'entra a medicina?

Que ser futbolista requereix més preparació física que ser ballarina?

Que treballar 12 hores en un despatx vol dir que ets millor que si fas la feina en 8 hores?

Que si parles des del mental ets mes intel·ligent que si ho fas des del cor?

Que per ser un bon ejectiu has d'anar amb americana i corbata? Que surten les idees innovadores del color gris i negre d'aquests vestits?

Que educar als teus fills és menys important i més fàcil que conduir un equip dins una empresa?

S'han infravalorat coses que potser ens agrada fer, i quan les nenes comencen la primària es senten perdudes. Si no t'agrada jugar amb les màquines, que fas? Quines opcions tens? Jugar amb les nines, per que així ho accepta tothom? Doncs mira, reina: A partir d'ara tampoc s'acceptarà... ara hauràs de jugar amb cotxes i pilotes, per veure si amb els anys et matricules a enginyeria mecànica. El que ens falten són opcions! Opcions bones, importants, enlairem les opcions, no tenim per que encaixar en un món construït només des de la perspectiva o la visió masculina, hem de fer una societat on tot i tingui cabuda, i tant es valori un enginyer com una bibliotecària, o un executiu com una infermera, una persona que treballa dins des casa, com una que treballa fora, i sigui indiferent quin gènere ocupi aquests càrrecs.

Defenso, l'auto dependència per tothom, però en aquest tema, defenso l'auto dependència del gènere femení, i córrer darrera del que fan els altres no ens apropa a la nostra essència de dona. S'apropa mes a una discriminació positiva molt ben embolcallada per nosaltres mateixes. No som com el gènere masculí. Som diferents, i com a tals hem de construir la nostra pròpia ànima i fer allò que se'ns dona be i ens agrada, donant-li el valor que es mereix. Només així podrem algun dia canviar la supremacia masculina de la nostra societat, ancorada a totes aquelles professions i posicions que socialment es consideren de més alt nivell. Si seguim obrint-nos camí en una societat construïda i dissenyada des del masculí, mai no aconseguirem el que perseguim, i per fer-ho només ens quedarà una sortida: ser com ells.

L'autora és assessora estratègica