De "chuches" i medicaments

06.09.2016 | 04:20
Marta Príncep
Marta Príncep

El consens social estableix que el sistema sanitari ha de controlar els seus costos per poder garantir la seva sostenibilitat. La indústria biofarmacèutica -com a part del sistema- ha de contribuir també a aquest control. Però sembla que aquesta sigui la primera i única opció dels legisladors en el control de la despesa sanitària.

Fins i tot la reacció popular és mesquina amb els medicaments. Paguem tres euros per una capsa de xiclets o unes llaminadures però els 1 o 2 euros que costen alguns genèrics produeixen males cares i queixes dels usuaris.

La bona ciència és costosa i un treball d'equip. Va de la translació de resultats acadèmics a la feina de petites empreses, i d'aquestes, a altres amb més capacitat productiva i de distribució. I totes formen part del sistema d'innovació que possibilita que un nou medicament arribi al pacient.

El sector biofarmacèutic suporta una taxa de fracàs superior al 90%: només 1 de cada 10.000 molècules estudiades arriba a convertir-se en un fàrmac que -amb la seva comercialització- ha de cobrir tots els costos dels riscos i recerques anteriors i garantir les inversions futures.

I tot això en un sector amb uns forts nivells de control i regulació, on cal compatibilitzar el risc inherent a l'activitat amb les dificultats d'accés al mercat. Amb l'excusa de la crisi econòmica, en els darrers cinc anys s'han realitzat sis modificacions de reials decrets que regulaven aspectes dels preus de medicaments, una circumstància que ha alentit el flux de la innovació entre els dos extrems -acadèmic i industrial- del sistema.

Em pregunto si algun partit polític es prendrà seriosament la inversió en ciència i la creació d'un marc legislatiu estable que permeti treballar a llarg termini a aquest sistema d'innovació que, no ho oblidem, crea riquesa per al conjunt de la societat. Com a ciutadans responsables hauríem d'exigir que aquests temes constessin en les agendes polítiques, sense banalitzar amb demagògia els esforços realitzats per aquest potent sector industrial del nostre país.

Potser en el passat el sector biofarmacèutic no ha sabut explicar a la societat quins han estat els seus reptes i assoliments. Però això està canviant i, segons les darreres enquestes, les professions científiques es troben ara entre les més valorades per la societat.

Sens dubte, es tracta d'un petit pas per valorar el nostre treball i el seu cost.

Ho recordava l'empresari Víctor Grifols: "Una caixa d'antibiòtics costa menys que un cubalibre. I amb els antibiòtics se salven vides".

L'autora és directora del departament tecnològic de Bellavista Advocats i Economistes

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook