DIARI DE TERRASSA

Un gerro d'aigua freda

02.08.2016 | 04:21
Salvador Cardús Ros
Salvador Cardús Ros

Ens n'anirem de vacances ben xops. Als terrassencs, ens ha caigut un gerro d'aigua freda al damunt: no tindrem consulta vinculant sobre el model de gestió de l'aigua. També podríem dir que alguns portaven els papers mullats. I és que, amb això de la concessió, n'hi ha que tenen l'aigua fins al coll. Una notícia, la suspensió de la consulta promesa durant les eleccions, donada -com és tradició de fer amb les males notícies polítiques- just abans de començar vacances, a l'agost. No gaire "nova política", en aquest cas.

D'entrada, es veu que la llei no ho permet. Sentir dir als que es van anunciar a les eleccions municipals amb les cares d'Ada Colau i de Pablo Iglesias -sí, els de Podemos, Catalunya Sí que es Pot, En Comú Podem o com vulguin dir-ho- que "no és que no es vulgui fer, és que no es pot fer" té la seva gràcia. Ironies de la vida política.

L'argument, tanmateix, es torna confús quan també es recorre a l'excusa que l'empresa està defensant els seus interessos amb una ofensiva legal i mediàtica. El regidor de Terrassa en Comú, Xavier Matilla, diu que és antidemocràtica perquè "interfereix" en el debat de manera que no es garanteix un procés equitatiu. També ho hauria pogut dir de la Taula de l'Aigua, oi? Ara bé, si no es pot fer la consulta perquè ho prohibeix la llei, quina importància té la "interferència" de Mina -o de la Taula- en una cosa que no es farà?

Això sí, el que s'organitzarà és un gran procés participatiu, amb un "ampli dispositiu". No cal dir que l'espero amb candeletes per comprovar que, ara sí, la informació serà equànime, amb els arguments d'uns i altres, amb informació completa i clara, i també amb el pressupost que s'hi destinarà. Per dir-ho en els termes del regidor Matilla, cal comptar que es garantirà un procés "equitatiu", que deu voler dir igualtat de condicions per a cada opció.

El consell, format "equitativament" -entengui's la ironia- pels representants dels grups municipals -la majoria, fent front comú contra Mina-, tècnics municipals i entitats tan imparcials fins ara com la Taula de l'Aigua, la FAVT o l'Observatori Ciutadà, es veu que també estan d'acord que els terrassencs opinem, però no votem. Caram, caram... Espero amb impaciència que es concreti el programa, la metodologia i, sobretot, els resultats. No pas de quines hauran estat les opinions -previsibles-, sinó del grau real de participació. Un procés, d'altra banda, que esperem que sigui dirigit per algú més diligent que la persona que té al seu càrrec el procés participatiu per remodelar la Plaça Nova i que, quan arribi al final -una altra ironia-, potser caldrà revisar-ne el nom i dir-ne la "Plaça Participada". (De l'escàndol d'aquest altre procés inacabable, m'estranya molt que no se'n digui res de res. Ni per part del govern ni per l'oposició. Sorprenent!) En fi, que cada vegada que en política es parla de processos participatius, em poso la mà a la cartera. En sóc favorable, sí. Però cal tenir la seguretat que es jugarà net. Si no, són el camí perfecte per a la manipulació.

I, per deixar les coses ben clares, faig constar que jo no tinc opinió clara sobre quin és el model de gestió de l'aigua que més convé a la ciutat. Tinc bones referències tant d'empreses mixtes com de gestions municipalitzades. Però fins ara, a Terrassa, només he vist propaganda. I ara, a més, decisions confuses i explicades la vigília de vacances. No anem bé.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook