Un nou pla. On és la novetat?

24.05.2016 | 04:21

Coincidint amb el primer aniversari del nou govern de la ciutat (PSC i CiU), el tinent d’alcalde de l’àrea d’impuls econòmic, se-nyor Miquel Sàmper, ens ha avançat la “bona nova”: El Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa. Ras i curt: una mala còpia del Pla de la Innovació del 2007/2011. Com diu el propi editorial del Diari de Terrassa, les conclusions no són gaire originals. Anem a pams.

Primer, parlem del diagnòstic. Descobrir ara que Terrassa té un teixit productiu potent en sectors com òptica i fotònica, alimentació o tèxtil tècnic, entre d’altres, és com descobrir la sopa d’all. Si consultem l’hemeroteca i els editorials d’aquest diari dels anys en què Manel Pérez (tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innovació i Promoció Econòmica, ICV) i Pere Navarro (alcalde, PSC), 2007/2011, observarem que una prioritat d’aquell govern progressista (PSC, ICV, ERC), a més a més de reforçar el pacte per la cohesió social, davant dels estralls de la crisi financera i la bombolla immobiliària (endeutament i frau de les entitats financeres, economia del totxo sobredimensionada i fragilitat dels llocs de treball), va ser la de consolidar un sistema d’innovació local que, integrant la diversitat del sistema productiu industrial, pogués focalitzar també les noves oportunitats emergents. El Pla de la Innovació va permetre identificar i dinamitzar aquests àmbits: òptica i fotònica, constituint la xarxa SECphO (Southern European Cluster in Photonics and Optics); audiovisual/digital, integrat al voltant del Parc Audiovisual, la Filmoteca, Escac, el Centre de Tecnologia Multimèdia de la UPC, entre d’altres; reforçant el mapa territorial de centres de recerca i empreses de la salut, de l’alimentació i del tèxtil tècnic (la jornada internacional El fil de la innovació (2008)), a més a més de posar en marxa el Vapor de l’Emprenedoria i el Campus Professional Vallparadís.

Segon. Tot això es va fer reforçant la cooperació entre agents estratègics i agents socials del territori, empreses capdavanteres en els seus àmbits, i també de la Generalitat. Amb el lideratge de la UPC, Leitat i Ajuntament, compartint un projecte comú: el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (Orbital 40), amb la voluntat de fer créixer un espai comú, una nova trama urbana i tecnològica, situada al nord de la ciutat, per integrar activitats de docència, recerca, innovació, coneixement i generar noves empreses. Cal recordar que durant aquell mandat l’edifici del Tòrax (Parc Audiovisual) va consolidar la seva estructura i espais operatius, Leitat va entrar en funcionament en aquest nou emplaçament i empreses com Sensofar es van instal·lar al parc.

Tercer. Diem que és una còpia fraudulenta perquè oblida aspectes essencials del Pla de la Innovació. El sector de les ecotecnologies, entre d’altres (amb empreses líders com Circutor), per tal de fomentar una cultura i pràctica productives transversals, associades a la promoció de l’eficiència energètica i de les energies renovable; el foment de la mobilitat elèctrica, la valorització i recuperació de residus, les noves tecnologies aplicades a la nova cultura de l’aigua. Les diferents edicions de les Jornades d’Ecoinnovació (vegeu l’hemeroteca) formulaven propostes per incidir en la nostra activitat industrial. La Cimera de París 2015, sobre canvi climàtic, situa avui aquests temes com a prioritats inajornables.

Quart. Amb aquest esperit es va dissenyar una trama amb diferents usos: PAC, Leitat, Euncet..., espais naturals i franja nord, integrant els polígons Nord i Can Petit, com a peces relacionals, associades al creixement de la indústria amb models d’innovació oberta i plataformes de cooperació territorial. Implicant sectors econòmics, empreses tractores i institucions (partenariat públic i privat). Justament en un d’aquest espais de propietat privada, radicat a Can Petit (i que s’ha convertit ara en espai per a altres peregrinacions i romeries), es vol construir un nou equipament funerari privat. (Al costat de l’empresa Telstar, Innovació i Tecnologia en Salut). Sorprenent! Terrassa és un dels pocs exemples de ciutats que tenen municipalitzat el servei funerari. És un bon servei, acreditat amb bona valoració ciutadana, i a més a més amb superàvit cada any. Cal afegir que tot el manteniment del cementiri es fa contractant empreses de treball especial o d’economia social. És prioritària aquesta activitat privada a Terrassa? En absolut. Però s’ha vist com una “oportunitat de negoci” i dins la lògica de l’economia dominant “s’ha de mercantilitzar tot”. Des del naixement fins a la mort, s’ha de privatitzar la vida (salut, educació, pensions i mort), entesa com un gran negoci. Escandalós!, però perfectament legal.

Cinquè. No som illes tancades. El Vallès compta amb una potent xarxa de ciutats industrials, centres de recerca i d’universitats, un veritable motor productiu i econòmic de Catalunya. Però afectat també per les deslocalitzacions (Delphi) i per algunes de les pràctiques del capitalisme més ranci i parasitari. El procés de Reindustrialització del Vallès, presentat el 2015 i que està actualment vigent (identificació de propostes prioritàries), i de què forma part l’Ajuntament de Terrassa, hauria de ser una gran oportunitat per canviar de model. La transició energètica constitueix un aspecte fonamental. Un repte per reduir la factura energètica, com estan fent altres ciutats europees capdavanteres, i per enfortir el teixit de les pimes, dels autònoms, per engrandir les empreses d’economia social. Dos exemples més contrastats: rehabilitació del parc d’habitatges antic (molt important a Terrassa), incorporant mesures d’eficiència i estalvi energètic. I captació d’energia solar mitjançant l’aprofitament dels sostres solars dels nostres polígons industrials (com estan fent a Alemanya) i de les nostre llars (derogant, òbviament, el mafiós impost al sol imposat pel monopoli de les empreses elèctriques). És una gran oportunitat, igualment, per generar formació, professionalització i milers de llocs d’ocupació. Generant activitat industrial en temes de futur i engrescant el conjunt de la ciutadania a assumir la seva quota de responsabilitat social. Ja ho vam iniciar amb el projecte innovador Agents d’estalvi energètic d’edificis, impulsat per Foment (Ajuntament de Terrassa), l’any 2010.

Tanco amb una invocació que tampoc és original però que m’agradaria que copiéssim amb bona lletra: aquest Ajuntament no hauria de facilitar la participació en concursos públics de les empreses identificades amb paradisos fiscals. Una manera efectiva de promoure una nova economia: ecològicament viable i socialment integradora. L’economia de les persones.

L’autor és representant d’ICV del Vallès a la Declaració del Vallès cap a la segona reindustrialització (2015-2016)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook