L´èxit educatiu i les xarxes d´infància

30.03.2016 | 04:23

He llegit un article del professor de Sociologia de la Universitat de Vic, Jordi Collet, que m’ha fet reflexionar sobre els reptes de l’educació, sobretot a l’etapa d’educació infantil de primer cicle (les escoles bressol), que és el que conec com a mestra d’educació infantil.

L’article m’ha fet adonar que, quan parlem d’èxit educatiu, els paràmetres poden ser els mateixos a totes les etapes educatives. Que l’escola no pot fer la feina d’educar sola. Que les famílies i l’entorn tenen un paper protagonista i que els ajuntaments tenen la responsabilitat de generar l’espai de comunicació entre els diferents agents, sigui a l’etapa educativa que sigui i tingui la competència educativa que tingui.
Per això us parlaré de la Xarxa d’Atenció a la Petita Infància 0-6, que existeix a la ciutat, i que conec bé, perquè he format part de la seva construcció.

Quan l’escola se sent sola, pot optar per diferents respostes. Pot aïllar-se en el seu projecte pedagògic i tancar les seves portes mirant només l’infant. O, al contrari, pot obrir la seva mirada cap a l’entorn immediat, després l’entorn proper, el barri, les altres escoles, els esplais, les biblioteques, els serveis socials... Pot buscar aliances per teixir complicitats entre professional i altres, per afavorir el que totes tenim entre mans: l’educació dels més petits i petites.

Totes dues maneres de fer són necessàries i complementàries i responen a diferents models ideològics, tant si es donen juntes com si es donen separades. Mantenir la riquesa del projecte pedagògic i obrir-lo a la participació de la resta de la comunitat educativa és el que ens ha mogut a Terrassa en la creació de la xarxa.

Per això el seu objectiu és teixir complicitats, consensuar llenguatges, fer entenedor el fet educatiu a les famílies i d’altres professionals que, amb intencionalitat o no, intervenen en la vida dels infants i les famílies.
I així va néixer la xarxa, primer buscant aproximar-nos a les altres escoles del barri, després a les escoles del districte. Seguint per incorporar professionals de la xarxa pública dels Serveis Socials de l’Ajuntament, però també els responsables de pediatria dels CAP de salut de cada districte. Per incorporar finalment la xarxa de biblioteques de la ciutat i els altres serveis educatius (EAP, CDIAP), que també han incorporat les seves professionals a les diferents xarxes.

Tot això no hauria estat possible sense l’acompanyament i l’assessorament de la Diputació de Barcelona i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el suport dels i de les seves professionals.

Amb aquest treball i amb el seguiment de casos que s’han fet, he après que l’èxit educatiu no depèn només de l’escola, sinó de tots els agents que l’envolten i de la capacitat de treballar en xarxa per determinar les necessitats dels infants de cada territori i fer les polítiques adients en cada cas. L’èxit educatiu, en el nostre cas, dependrà de la capacitat d’anàlisi de cada xarxa de districte, la detecció acurada de les necessitats concretes dels infants d’aquella zona i dels plantejaments globals que es facin com a xarxa. Tot això em fa pensar que estem en el bon camí, i que cal continuar treballant per aquest projecte.

Acabo la meva reflexió amb la frase de Jordi Collet, que per a mi defineix l’esperit que ens ha impulsat a treballar durant els últims anys: “... Es pot contribuir significativament a millorar l’escolaritat de tots els infants, especialment dels més desafavorits, si el municipi lidera la xarxa local per assolir-ho. Perquè educar és transformar i transformar-nos”.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook