--
La cantant Miriam Luna.
Converses. Miriam Luna, cantant

«Una lesió em va apropar a la música»

17.08.2019 | 04:00

Nascuda a Barcelona, la Miriam Luna va formar part d'una banda de Terrassa que la va ajudar a guanyar experiència sobre l'escenari. Ara viu a Viena (Àustria), on la seva carrera en el món de la música ha fet un salt endavant. El passat 9 de juliol va publicar el seu primer àlbum, "Piano&Soul", que defineix com "un viatge a la terra dels somnis i dels sentiments".

D'on neix la seva passió per la música?
El meu pare és músic. Ara no s'hi dedica professionalment, però abans sí. Des de molt petita tenia clar que volia introduir-me en aquest món. Amb 3 anys vaig començar a fer dansa clàssica i amb 5 o 6 vaig entrar a l'Escola de Música Municipal de Sant Andreu. Vaig començar amb piano clàssic i amb 15 anys vaig entrar al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Quan estava a tercer o quart de piano clàssic, vaig començar amb el cant.

Quan va tenir clar que s'hi volia dedicar professionalment?
Jo feia ciclisme de muntanya. Estava molt centrada en l'esport i m'hi volia dedicar professionalment, però amb 17 anys vaig tenir una lesió força important que em va fer reflexionar. Vaig entendre que dedicar-me professionalment al ciclisme no era el que més em convenia i vaig decidir centrar els meus esforços en la música. Tot i això, vaig estudiar Magisteri. Combinava els estudis universitaris amb els del Conservatori. Vaig començar a treballar com a mestra però va arribar un punt que no em sentia realitzada. M'agradava però no era quelcom especial. En canvi, amb la música sentia que podia connectar amb el públic. Els meus pares em van donar suport i vaig llançar-me a la piscina.

Quins van ser els seus primers passos en el món de la música?
La primera banda va ser amb els companys del Conservatori. Tot i que tots estudiàvem música clàssica, fèiem música moderna. Després vaig estar amb una banda de Terrassa que ja no existeix. Érem tretze músics i quatre cantants. Hi vaig estar dos o tres anys. Crec que és el grup que em va donar més "taules". Fèiem una mica de tot. No era la música amb la qual jo somniava però va ser una molt bona plataforma per guanyar experiència i créixer sobre l'escenari.

I després?
Després vaig començar a fer la meva pròpia música. Vaig muntar una banda amb la qual tocava per Barcelona. Un dia actuàvem en una sala de les Rambles i va venir una parella de Viena a veure'ns. Els va agradar molt i ens van contractar per anar a Viena el cap de setmana següent. Va ser tot molt precipitat però també molt professional. Va sortir rodat. Vam poder tocar en un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, als jardins del Palau Schönbrunn. Va ser màgic.

I ara viu a Viena.
Sí. Després d'aquell primer concert a Viena me'n van sortir d'altres. Del 2012 al 2016 vaig anar amunt i avall. Tenia un peu a Barcelona i un altre, a Viena. Al final vaig decidir que m'havia de decantar per una de les ciutats i vaig escollir Viena. Per a mi era una oportunitat per obrir noves connexions, conèixer altres músics...

En aquests quatre anys les coses han anat bé, oi?
Sí. Ara ja puc dir que visc de la música. A Viena vaig poder produir el meu primer single, que va tenir molt bona acollida, i ara he pogut treure el meu primer disc. És un àlbum ple de "covers" amb temes adaptats a piano i veu, un format molt íntim i pur. M'agrada versionar i posar el meu toc personal a cada cançó. No deixa de ser una manera de donar una nova vida a temes de grans compositors i fer un nou viatge amb música que el públic ja coneix. Un cop aquest disc ja hagi fet el seu recorregut, m'agradaria treballar temes propis i poder treure un EP o un altre disc amb cançons escrites per mi.

Com està vivint la rebuda del seu primer disc per part del públic?
A les xarxes ha tingut molt bona acollida. Ha agradat molt. N'estic molt contenta. Molts seguidors ja han escoltat el disc sencer. Alguns m'han comentat que han hagut de tornar a prémer el "play" un cop han escoltat totes les cançons. Algunes persones que no em seguien ho han començat a fer. La intenció és presentar-lo en directe a la tardor. Vull oferir un concert a Barcelona i un altre, a Viena. Potser també en faré un a Madrid.

Fer versions és una bona manera de començar?
Jo penso que sí. És una manera d'arribar a més gent i que coneguin el teu vessant artístic a través de cançons que ja han escoltat abans; que captin la teva essència a través de música que ja coneixen. A més, en els concerts pots anar introduint els teus temes propis, intercalant-los amb les versions de cançons que el públic ja coneix. Tot i això, jo aposto per l'autenticitat. De fet, estic desitjant produir ja els meus temes.

En quin estil s'emmarcaran aquestes cançons pròpies?
En el soul i funk amb tocs de latin jazz. M'agrada fusionar les meves arrels amb els ritmes soul i funk que sempre m'han acompanyat.