Prodis

Prodis, assistència a persones amb discapacitat

03.11.2018 | 04:00
Usuaris del Servei de Teràpia Ocupacional fent panellets.

Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) és una entitat social sense ànim de lucre que centra la seva activitat en vetllar pels drets de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral i preservar la seva dignitat, apostant per la millora continua de la seva autonomia i la potenciació de les seves capacitats.

Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca) és una entitat d'iniciativa social sense ànim de lucre destinada a l'assistència i la promoció integral de persones adultes (a partir de 21 anys) amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral.

Des de Prodis entenen que la millora de la qualitat de vida no és no només l'absència de malaltia, sinó que passa per potenciar al màxim les potencialitats de les persones propiciant que gaudeixin d'una bona salut física, mental i social.

La fundació treballa per a les persones i amb les persones. "Són l'eix vertebrador de qualsevol acció, sempre orientades a millorar les seves capacitats, a potenciar la seva autonomia, tot vetllant pels seus drets com a ciutadans i ciutadanes. Creiem en la necessitat de traçar itineraris excepcionals i individualitzats, adaptant-nos a les particularitats de cada persona", asseguren.

Actualment, l'entitat disposa d'un servei de teràpia ocupacional per a persones amb paràlisi cerebral, que cerca les millors propostes perquè les persones puguin gaudir, millorar i consolidar les seves capacitats gaudint de la màxima autonomia possible, i un servei de teràpia ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual que treballa l'ajustament social i personal com a punt de partida per afavorir l'autonomia, treballant activitats que contribueixin a reconèixer, desenvolupar i promoure els potencials cognitius i creatius de la persona, a promoure la interrelació social i a descobrir noves experiències i vivències.

La fundació també compta amb un servei ocupacional d'inserció, que ofereix un ampli ventall d'activitats per potenciar i conservar les capacitats laborals i facilitar, si és possible, la inserció en el món laboral. Aquest servei també ofereix activitats destinades a afavorir l'autonomia dels usuaris en el seu dia a dia, potenciant les capacitats personals.

D'altra banda, Prodis també té un centre especial de treball integrat per persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, que promou la integració social i laboral d'aquestes persones i ofereix serveis a nombroses empreses, entitats i administracions públiques.

Tots els usuaris de Prodis poden fer activitats de lleure i esport organitzades des de la mateixa fundació, que també disposa de llars-residència i pisos amb suport a la mateixa llar per aquelles persones que volen o necessiten emancipar-se.

Prodis treballa 24 hores al dia, 365 dies l'any, per fer possible que les persones que atenen puguin gaudir d'una vida plena i inclusiva. Això ho fan des de tots els vessants possibles i amb totes les eines que estan al seu abast. Així, compten amb més de 150 professionals d'àmbits diversos i prop de 300 voluntaris.

Més de 55 anys d'història
Els orígens de Prodis es troben en la iniciativa voluntària d'unes famílies que als anys 60 van lluitar perquè els seus fills amb discapacitat poguessin formar part de ple dret, d'una forma activa i normalitzada de la societat. "Estaven farts de tenir els seus fills a casa i que els tractessin com a ciutadans de segona. Van demostrar ser persones creatives, lluitadores i valentes, ja que van superar la tendència d'aquell moment, que era la invisibilitat de les persones amb discapacitat. Van ser uns autèntics emprenedors socials", explica Dani Jorquera, gerent de Prodis.

Aquest grup de pares i mares va crear l'Associació Terrassenca Prodisminuïts (ATPD), una entitat centrada a oferir serveis educatius, assistencials, laborals i residencials per a un col·lectiu amb manca de suport. Des de l'ATPD van impulsar una aula d'educació especial i un pretaller a la ciutat de Terrassa, per aconseguir la socialització i la integració dels seus fills. Així, l'any 1961 van crear el Centre de Pedagogia Fàtima, destinat a l'escolarització d'infants amb discapacitat intel·lectual. "Més endavant, però, van veure que quan els seus fills acabaven l'escola no tenien on anar. Al nord d'Europa van trobar algunes experiències similars als actuals centres especials de treball, i en van crear un a Terrassa", destaca Jorquera, referint-se a la creació el 1971 dels Tallers protegits Amat Roumens.

L'energia i l'empenta de tots aquells que participaven en l'ATPD, juntament amb el pas dels anys, van fer que s'anessin ampliant horitzons, objectius i necessitats. L'any 1974 es va crear la llar-residència Montserrat i el 1979, els tallers ocupacionals. Al llarg dels anys van anar naixent altres llars-residència, el 1990 es va crear el centre de paràlisi cerebral Ciutat de Terrassa; el 1992, el Centre Ocupacional de Reina de la Pau; i el 1995, el Centre Especial de Treball Taller Ciutat de Terrassa.

La necessitat de professionalitzar la feina que es realitzava, en un entorn cada cop més consolidat, juntament amb el reconeixement tant de l'assistencialisme a les persones amb discapacitat psíquica com el dels seus drets i deures, va portar a la professionalització. Així, el 1996 es constitueix Prodisminuïts Fundació Privada Terrassenca (Prodis), tal com avui la coneixem. L'any 2000, l'entitat va començar a atendre persones amb malaltia mental. Tres anys després es va traslladar el Taller Ciutat de Terrassa i els serveis centrals al Nou Espai Prodis, amb una millora de les instal·lacions i un augment la superfície útil. L'any 2004 es va crear el programa d'autonomia de la mateixa llar; el 2007, El Mas de Prodis; i el 2008, La Fàbrica, lligada al Centre Especial de Treball. L'any 2010, es va decidir fer un canvi de nom de Prodisminuïts Fundació Privada Terrassenca a Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca.

Reptes
"El nostre objectiu és que els nostres siguin feliços, que puguin fer quasi tot el que els altres poden fer, que tinguin cobertes les necessitats bàsiques i que tinguin el màxim poder de decisió possible dins les seves limitacions", explica Jorquera. "Volem fer un acompanyament el menys invasiu possible, aconseguint que aquestes persones tinguin un recorregut vital molt semblant al dels altres, és a dir, que puguin tenir un pis quan vulguin emancipar-se, que tinguin una feina digna, que puguin fer activitats esportives i de lleure de qualitat, etc. Ara estem començant a explorar el tema de la sexoafectivitat. És com si haguéssim obviat tota la vida que els nostres usuaris també són éssers sexuals. Intentem que tinguin la possibilitat de gaudir de la seva parella, si en tenen, que puguin tenir espais d'intimitat, etc. Volem que les seves vides s'assemblin el més possible a les nostres", afirma el gerent de Prodis.

Tota aquesta feina, però, no és fàcil. "Estem força contents amb l'Ajuntament de Terrassa però la Generalitat ens ha deixat una mica de banda. El que cobrem nosaltres per cada plaça dels serveis ocupacionals, per exemple, no ha variat des del 2008. Al Centre Especial de Treball cada cop tenim menys ajudes i suport. Som un Centre Especial de Treball d'especials dificultats, els nostres treballadors han anat envellint prematurament i perdent capacitats i cada cop ens és més difícil demanar-los que siguin productius. El salari mínim interprofessional ha augmentat un 12% en els últims dos anys i això no ho podem repercutir en el client. No estem en contra que pugi l'SMI però necessitem uns suports addicionals proporcionats. Algunes empreses tenen centres especials de treball amb persones amb discapacitats físiques o discapacitats lleus i reben les mateixes ajudes que nosaltres però amb un grau de productivitat de les persones molt més alt. Ens estan abocant a que aquelles persones per l'atenció de les quals es va fundar Prodis quedin fora del sistema. Això no va amb la nostra filosofia. Nosaltres pensem que aquestes persones tenen dret a un treball digne", lamenta Jorquera.

D'altra banda, "considerem que els SOI, una valoració intermèdia entre les persones que poden estar en un centre especial de treball i les que poden estar en un centre ocupacional, és totalment injust, una petita trampa per pagar la meitat del que pagarien si estiguessin en un servei ocupacional. En teoria els SOI són persones que tenen les capacitats per formar-se per poder accedir a una empresa ordinària o a un centre especial de treball però el 90% dels casos que nosaltres atenem són persones que tenen un perfil completament ocupacional", assegura el gerent de Prodis. A més, "en habitatge, només tenim 68 places de llar-residència quan Terrassa és una ciutat amb més de 215 mil habitants i es calcula que un 1% de la població té algun tipus de discapacitat intel·lectual", diu. "Tenim una situació llastimosa", assegura Jorquera.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook