M. Teresa Quer i Marta Beneyto, voluntàries a l'unitat de cures pal·Liatives

"Cal desmitificar molts aspectes relacionats amb la malaltia"

27.10.2018 | 04:00
"Cal desmitificar molts aspectes relacionats amb la malaltia"

Vostès fa molts anys que fan de voluntàries, oi?
M. Teresa Quer: Sí, des dels anys 90. Jo era voluntària de l'Asociación Española Contra el Cáncer i quan es va crear Oncolliga vaig passar a aquesta entitat.

Marta Beneyto: Jo ho sóc des de fa 14 anys. La meva mare va tenir càncer i vaig veure que a cures pal·liatives hi havia gent molt sola. Al cap de poc temps de morir la meva mare vaig descobrir que volia fer voluntariat hospitalari.

En què consisteix el tipus de voluntariat que practiquen?
Nosaltres anem juntes a veure els malalts oncològics de la unitat de cures pal·liatives de l'Hospital de Terrassa. Hi anem un dia a la setmana. Entrem a dos quarts de cinc i no sabem mai a quina hora sortirem; no tenim horari, depèn de les necessitats. L'assistenta social de la planta ens informa de les persones ingressades a les que podem visitar. La nostra tasca és l'acompanyament i suport als pacients d'aquesta unitat i als familiars que estan amb ells. Xerrem una estona o simplement estem al seu costat. Hi ha gent que no entén gaire què anem a fer; no estan acostumats a que algú que no coneixen els dediqui temps. Alguns no estan gaire receptius; altres aprofiten per desfogar-se i mostrar les seves pors.

Com ho gestionen emocionalment?
Ho portem bastant bé. Hem après a construir una pantalla que ens ajuda a sobreviure. Quan ets voluntari hospitalari, has d'entendre que dediques el teu temps als malalts però que ells no són ni els teus familiars ni els teus amics, que la teva relació amb ells no ha d'anar més enllà del voluntariat.

Què els aporta ser voluntàries?
Ser voluntari t'ensenya a tocar de peus a terra, a mirar els problemes del dia a dia des d'una altra perspectiva i a treure profit de qualsevol circumstància i oportunitat que ens dona la vida. Els voluntaris no som herois, som persones d'allò més normals que estem sensibilitzades per una malaltia que la majoria hem viscut de prop i que ha marcat les nostres vides. Ens uneix una manera comuna de donar, compartir i oferir el nostre temps.

Què han descobert en tot aquest temps?
Que cal desmitificar molts aspectes, moltes pors i molts tabús com la malaltia, el patiment, la soledat i la mort.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook