Fundació Oncolliga

Atendre el malalt oncològic al seu domicili

20.10.2018 | 11:08
Genma Tudó, treballadora familiar d´Oncolliga, atenent a un dels usuaris del SAD.

Un dels primers serveis que va posar en marxa Oncolliga és el d´atenció a domicili, que pretén facilitar la permanència del malalt a la llar i alleugerir la càrrega de la persona cuidadora principal. A través d´aquest servei, la fundació va atendre l´any passat 196 persones al Vallès Occidental.

Els malalts oncològics requereixen unes cures i atenció de les quals de vegades no poden fer-se càrrec els seus familiars. En aquest sentit, un dels primers serveis que va posar en marxa la Fundació Oncolliga quan es va fundar va ser el Servei d´Atenció a Domicili (SAD), un servei gratuït que ofereix una resposta ràpida i àgil per tenir cura del malalt al domicili.

El SAD permet millorar la qualitat de vida del malalt de càncer i de la seva família en moments especialment difícils; permet la permanència a la llar familiar durant més temps i alleugereix la càrrega dels cuidadors principals.
Al Vallès Occidental hi ha tres treballadores familiars que realitzen aquest servei especialitzat en pacients oncològics sota la supervisió i coordinació dels treballadors socials de l´entitat. S´encarreguen de l´atenció al malalt (higiene personal, mobilització, preparació i administració de la medicació sota control mèdic), l´atenció al cuidador (ensenyar tècniques de mobilització, suport anímic?) i l´atenció a l´entorn (mantenir els espais del malalt en condicions d´higiene adequades).

Els usuaris d´aquest servei són persones de totes les franges d´edat que a causa de la malaltia estan en situació de falta d´autonomia. A Oncolliga, els casos els arriben per diferents vies: derivats d´hospitals, CAP (Centres d´Atenció Primària) i PADES (Programa d´Atenció Domiciliària i Equips de Suport), serveis socials i privats, però també hi ha gent que es dirigeix directament a la fundació.

Des del SAD, l´any passat es va atendre a 196 persones a la comarca (157 en primera visita i 39 en seguiment) i es van donar 2.342 serveis.

Mantenir la dignitat
"Es tracta de cobrir tot allò on la família no arriba tant a nivell d´higiene com de suport emocional, intentant mantenir sempre la dignitat i integritat de l´usuari", explica la treballadora familiar Gemma Tudó.

"Molt dels malalts que atenem estan al final de la vida, són malalts terminals", comenta Loli Carreño, una altra de les treballadores familiars d´Oncolliga. "De vegades, la gent també sol·licita aquest servei al principi de la malaltia perquè és quelcom que els ha vingut de nou i estan desbordats per tota la situació. Si la situació millora, nosaltres ens retirem però sempre deixem la porta oberta per si més endavant tornen a necessitar el servei", detalla Tudó.

"Hem de tenir en compte que una persona que cuida d´un malalt les 24 hores al dia també necessita temps per ella. Que vagi una treballadora familiar a casa i que aquesta persona tingui una hora per poder sortir, anar a comprar, anar al gimnàs o simplement estirar-se al llit o al sofà i descansar una mica és molt important. L´objectiu del SAD també és cuidar al cuidador", assegura la professional. "De vegades el cuidador està pitjor que el propi malalt. De vegades els familiars volen cuidar tant del malalt, volen mimar-lo tant que acaben desbordats. De fet, la nostra feina no consisteix només a fer una higiene sinó que també fem una mica de suport psicològic", afegeix Carreño.

"Hi ha gent que no sap que té la malaltia i que la família no vol que ho sàpiga. Nosaltres ho respectem i intentem fer la nostra feina sense entrar en aquest tema", expliquen les dues treballadores familiars.

Una resposta ràpida
El SAD és un dels serveis de referència d´Oncolliga. Algunes de les claus del seu èxit són la gratuïtat, la proximitat humana i la rapidesa d´acció. Entre que se sol·licita el servei i es comença a prestar només passen uns quants dies, sempre menys d´una setmana. "Som conscients que treballem amb situacions d´urgència. De vegades parlem amb una família el divendres, acordem donar aquest servei i el dilluns ja hi ha una treballadora familiar que va al domicili", destaca Conxa Puig, responsable de l´àrea social de l´entitat, que assegura que Oncolliga ha comptat i compta amb "unes treballadores familiars molt preparades tan humanament com tècnicament".

"Primer fem una primera visita al domicili per conèixer l´estat del malalt, de la família i de l´entorn físic on viu. Mirem si necessiten algun tipus de material clínic que els pugui ajudar en el seu dia a dia i en menys d´una setmana entrem a fer el servei", explica Tudó. "D´un dia per l´altre les coses poden canviar molt, per això intentem donar resposta com més aviat millor", comenten des d´Oncolliga.

"Nosaltres intentem donar qualitat de vida tant al malalt com al cuidador. Jo recordo haver atès a famílies que em deien que ja no podien més i que haurien d´ingressar el malalt. Quan els comentàvem la possibilitat del SAD s´ho replantejaven. Penso que moltes persones han pogut morir a casa gràcies a poder tenir aquest servei", destaca Puig. En aquest sentit, Tudó remarca que "un cop tens la medicació controlada el benestar que sents si ets a casa teva no és el mateix que si ets a un hospital. Potser en algun cas el malalt sí que prefereix ser a l´hospital però en la majoria de casos s´estimen més estar a casa".

De fet, per a millorar el confort del malalt, Oncolliga també ofereix un servei de préstec de material clínic. "Quan fem la primera visita a casa de l´usuari, valorem tot l´entorn. Ens fixem en l´habitació, el bany... i mirem si el malalt necessita un tamboret per la dutxa, un caminador, una cadira de rodes, un llit clínic, un coixí antiescares... L´usuari ens demana el que necessita i si en tenim al magatzem d´Oncolliga, se li deixa en qualitat de préstec durant el temps que faci falta", explica Tudó.

Part d´aquest material ha estat comprat per Oncolliga, mentre que altres estris han estat donats per particulars. Quan un usuari ja no necessita el material que li han prestat el torna a la fundació perquè se´n pugui beneficiar una alyra persona. Tanmateix, tot el material es va renovant de mica en mica. "Quan una cadira o un llit ha anat a quatre o cinc cases es nota. Per això comptem amb un pressupost per anar actualitzant l´estoc", explica Puig.

Un o dos serveis per setmana
El SAD s´ofereix de dilluns a divendres, de les 9 a les 15 hores, en serveis d´una hora per malalt. Cada usuari rep el servei un o dos cops per setmana, depenent del seu estat. També hi ha algun cas excepcional en què el malalt és atès tres cops per setmana. "Hi ha molta demanda i no donem l´abast. Intentem atendre a tothom per igual però hi ha usuaris que potser necessitarien que hi anéssim tres cops per setmana i només hi podem anar un", lamenten les treballadores familiars.

"Ens dediquem a dutxar al malalt i mirar que s´hagin pres la medicació que els toca. Si cal, els deixem el dinar fet. Si podem, inclòs els el donem. Però el suport emocional, escoltar al malalt i a la família també és important", expliquen Carreño i Tudó. "De vegades no calen paraules, amb una mirada o un gest ja ens entenem", confessen.
Amb molts usuaris s´hi passen mesos. No obstant això, "de vegades vas dos dies a una casa i el tercer dia l´usuari ja ha mort". "Com a màxim ens hi estem al voltant d´un any", diu Carreño.

Les dues treballadores familiars asseguren que per dur a terme aquesta feina cal "tocar de peus a terra, saber on estàs, què fas i perquè ho fas". "Empatitzes molt amb l´usuari però no és el teu amic o el teu familiar", diu Tudó. "No t´ho pots emportar tot a casa. Jo, el primer any, me n´anava a casa amb el cor encongit. De mica en mica ho he sabut relativitzar", admet Carreño. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook