"La solidaritat és essencial" 

Què suposa per vostè representar una entitat com la Fundació Busquets?

És una satisfacció i, al mateix temps, una gran responsabilitat. A la primera junta hi havia dos avantpassats meus. Per mi, és un orgull poder seguir la seva missió. El meu pare va estar lligat a Càritas. Així, que aquestes coses de tipus social em vénen una mica per tradició familiar. De fet, quan tenia l´empresa, destinava part dels beneficis a causes socials.

 

La Fundació Busquets té 115 anys de vida. Com diria que han evolucionat durant tots aquests anys els serveis prestats i el perfil de les persones ateses?

La Fundació Busquets sempre s´ha adaptat al que la ciutat li ha demanat. Al principi, els menors que s´atenien eren fills de famílies amb necessitats socioeconòmiques. Avui dia, les coses han canviat. Cada cop hi ha més famílies desestructurades. Ara els infants arriben força tocats; de vegades inclòs amb problemes psicològics greus. La feina dels educadors és més difícil. Per això tenim quasi tants educadors com nens i nenes. D´altra banda, la pobresa també ha canviat. Abans, al menjador hi podien venir 10 o 15 persones. Avui dia, tenim 50 places, estan totes plenes i hi ha llista d´espera. També atenem moltes persones a través del banc d´aliments i els pisos per a persones sense llar. Desgraciadament, els rics són cada cop més rics i els pobres, més pobres.

 

Actualment, l´entitat disposa de diversos projectes, des de l´acollida de menors tutelats per la Generalitat, fins a l´atenció a persones sense llar, passant per la distribució d´aliments i roba als més necessitats. Qui fa possible tota aquesta feina?

Aquesta fundació no seria el que és si Salvador Busquets no hagués vist amb molta claredat que havien de ser les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül les que havien de fer-se càrrec de l´obra. Elles són l´ànima d´aquesta casa. Els nens les tenen quasi com a mares. Hi ha una coordinació entre elles i el patronat per detectar necessitats i estudiar possibles millores en el servei.

 

I quin paper hi juga la solidaritat d´empreses i particulars?

És essencial. Si no, això no tiraria endavant. La Fundació Busquets té un pressupost de gairebé 2 milions d´euros. La Generalitat hi aporta una part important, l´Ajuntament de Terrassa també hi col·labora però els donatius són essencials; representen al voltant d´un 30% dels ingressos. Des de la fundació també ens hem preocupat de tenir patrimoni per poder obtenir ingresos per nosatres mateixos. En són exemple els pàrquings que tenim, pisos que tenim llogats i la residència de noies. 

 

La ciutat és solidària amb els més necessitats però pocs s´atreveixen a entrar a conèixer a fons la seva realitat, oi?

Sí. La pobresa sempre espanta. Sabem que existeix i potser ajudem econòmicament o portant roba o aliments a entitats que treballen amb persones amb necessitats econòmiques però entrar a conèixer a fons com és la pobresa ens costa més. Als captaires molts els donen diners però no els pregunten què els passa. A la fundació passa una mica el mateix. Poca gent passa de la porta. La que ho fa es queda molt parada. No sé què pensen que trobaran. Potser s´imaginen una cosa fosca. No és així. 

 

Aquestes últimes setmanes, empreses i particulars han pogut col·laborar en una campanya de crowdfunding per aconseguir els diners necessaris per a la compra d´un elevador elèctric pel banc d´aliments de la fundació. Com valora aquesta iniciativa? 

Hem quedat molt sorpresos. Els donatius directes, amb diners amb metàl·lic, són difícils de gestionar perquè totes les entrades s´han de justificar. Les campanyes de micromecenatge són un bon sistema. Jo crec que el crowdfunding és un procediment que en el futur totes les entitats hauran d´utilitzar per poder tirar endavant. En aquest cas concret, l´elevador que es podrà adquirir ens ajudarà a estalviar temps a l´hora de descarregar els aliments que arriben en camions per al banc de la fundació. És bonic poder-lo obtenir gràcies a les aportacions de la ciutadania.