Fundació Busquets

Quan no es pot anar de compres

03.10.2018 | 04:00
Al rober de la Fundació Busquets hi treballen unes 30 usuàries que es dediquen o bé a triar i ordenar la roba o a repartir-la.

Dins del programa d´atenció a famílies, la Fundació Busquets reparteix roba de segona mà a persones en situacions de precarietat econòmica. Totes les famílies que accedeixen a aquest servei ho fan per derivació de Serveis Socials.

Sortir una tarda amb les amigues i anar de botigues és una activitat força comuna, sobretot entre els joves. Més enllà d´anar de compres per distreure´s i passar una bona estona en companyia, l´afició a la moda fa que en alguns casos la gent es deixi una gran quantitat de diners en renovar l´armari temporada rere temporada. Just a l´altre extrem, però, hi ha qui no pot ni comprar-se un abric o unes sabates. Aquí és on intervenen entitats com la Fundació Busquets, que distribueix roba de segona mà a famílies amb necessitats socioeconòmiques.

"Tenim la sort que a Terrassa hi ha molta gent que té el costum de portar la roba que ja no li serveix aquí. En tenim molta però de vegades no és la que més es necessita. Potser tenim moltes samarretes però ens falten abrics, sabates i roba interior", explica Mercè Bros, que és voluntària del rober de la Fundació Busquets des de fa 17 anys.

Aquesta terrassenca és una de les 30 voluntàries que treballen al rober, repartides en grups de sis. Algunes s´ocupen del repartiment. D´altres hi van a les tardes, de cinc a set, a triar i ordenar la roba que arriba a la fundació.

I és que cada tarda hi ha un grup de voluntàries que es dedica a triar la roba i classificar-la segons el tipus de peça i la mida. "Nosaltres ni rentem ni cosim la roba. Si hi ha una camisa sense botons, una cremallera que no puja... apartem la peça. No la tirem. L´apartem i tot això va a parar altres llocs", comenta Bros.

Canvi de sistema
Els matins de dimarts i dijous es fa el repartiment a les famílies. Totes vénen derivades de Serveis Socials. "Abans, fa uns anys, quan arribàvem, sortíem al carrer i repartíem números a la gent, que es posava a la cua i anava entrant. Ara, si donéssim números, a les sis de la tarda potser encara estaríem atenent gent", opina Bros, que explica que ara tots els usuaris del rober vénen derivats de Serveis Socials i tot va informatitzat. "Són els professionals de Serveis Socials qui determinen amb quina freqüència poden venir. Nosaltres tenim una fitxa per cada família on apuntem tot el que s´enduen perquè no vinguin un dia i ens demanin el mateix que fa una setmana", especifica la voluntària, que aclareix que els usuaris no poden endur-se´n tot el que volen sinó que hi ha uns límits per persona.

Al rober, tenen pantalons curts i llargs, abrics, jaquetes, vestits, camises i samarretes de màniga llarga, curta i de tirants, jerseis, roba interior, gorres, guants... i també canastretes per nadons i roba de la llar. A més, Bros explica que també han rebut i donat, en alguna ocasió, vestits de comunió i casament.

La gran majoria és roba que particulars porten a la seu de la fundació (es pot fer de dilluns a divendres), però també tenen alguna empresa col·laboradora i botigues que els donen estocs.

"Del que en tenim menys és roba de nens de 4 a 12 anys. A aquestes edats, els nens trinxen la roba i per això ens n´arriba poca", lamenta Bros.

El perfil de l´usuari
Quant als usuaris, hi ha tant immigrants com autòctons, però els primers són majoria. "La majoria són d´origen marroquí. També tenim bastants persones que han vingut d´Amèrica del Sud i d´Europa de l´Est. D´altres són de Nigèria, Senegal... Tenim perfils molt diferents. Hi ha molts homes sols i famílies nombroses", indica Bros, que explica que mentre que alguns beneficiaris només han fet ús d´aquest servei durant un any o dos, n´hi ha d´altres que hi porten molts anys.

"Els nens creixen i hem de renovar-los la roba però també hem de comprar-los menjar, tenir cura de la seva educació... Si vam demanar ajuda a l´administració és perquè estàvem en una situació extrema. Els adults ens adaptem a qualsevol situació però els nens no poden esperar; han de tenir les seves necessitats bàsiques cobertes", comenta una de les usuàries del rober.

Ella és una jove xilena de 40 anys que en fa 11 que viu a Terrassa. Té dos fills, de 6 i 13 anys. El seu marit ara treballa però ella, no. Els van desnonar i ara paguen un lloguer social. La setmana passada era la segona vegada que anava al rober. Va anar a buscar roba d´abrigar ara que s´acosta el fred.

"Quan les assistentes socials veuen que les coses ja et van una mica millor, et treuen aquesta ajuda. Jo, en el moment que no la necessiti, ho diré. Jo no me n´he aprofitat mai del sistema i no ho vull fer. De fet, abans de recórrer a Serveis Socials he provat altres opcions però ara necessitava aquesta ajuda", assegura la jove, que afirma que la Fundació Busquets proporciona una ajuda "vital". 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook